La nostra web RevistadeCatalunya.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies. Veure més informació | Tancar

Albert Manent

Història de la Revista de Catalunya > Albert Manent


Albert Manent i Segimon, fill de l’escriptor Marià Manent, va néixer a Premià de Dalt (El Maresme) el 23 de setembre de 1930. Es va llicenciar en dret i en filologia catalana.  Va destacar en el camp de la poesia, l’assaig, la crítica i la història, i és autor d’importants biografies i estudis literaris (Carles Riba, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates, J.V. Foix, Marià Manent i Tomàs Garcés, entre d’altres). Va col·laborar també en molts mitjans de comunicació, tant a diaris com a revistes.
A la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va coincidir amb destacats personatges de la resistència, com Ramon Folch i Camarasa i Josep Maria Ainaud de Lasarte, va encapçalar diverses accions des de la clandestinitat i es va convertir en un dels principals protagonistes de la represa cultural catalana contra el franquisme.
El 1949 va participar en la publicació d’una Antologia poètica universitària, amb Josep Maria Espinàs, Joan Reventós i el mateix Josep M. Ainaud. També va formar part de la revista Curial, va ser un dels fundadors de Serra d’Or i un membre actiu de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Restaurada la Generalitat de Catalunya, va ser un estret col·laborador de Max Cahner al Departament de Cultura i assessor personal del president Pujol.
Manent va ser president de la Societat d’Onomàstica i vice-president de la Fundació Pere Coromines, i va obtenir diversos premis i reconeixements durant la seva llarga i dilatada vida intel·lectual: destaquem, entre altres, Mestre en Gai Saber (1959), Premi Josep Pla (1987), Premi Ramon Trias Fargas (2003) i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2011).
A partir dels anys 2008-2009, es va fer càrrec de la Revista de Catalunya, tot i que mai no hi va voler constar com a director executiu. La seva tasca va permetre mantenir puntualment la publicació en moments molt delicats i amb Max Cahner va promoure la renovació del patronat de la Fundació. Sota la presidència de Manent, el patronat va nomenar Jordi Amat com a director i poc després Josep Maria Roig i Rosich, que va iniciar l’actual etapa qualificada de continuïtat i canvi.
Va tenir una intervenció decisiva per mantenir i preservar íntegrament tant la biblioteca com l’arxiu Cahner, propietat de la Fundació Pere Coromines i dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, el mateix organisme on Albert Manent donà una part del seu fons personal amb tota la documentació que va generar i guardar dels anys de l’antifranquisme i la clandestinitat. Manent deixa un llegat de més de cinquanta-cinc obres publicades i quatre d’inèdites, que acabaran veient la llum en els propers dos o tres anys.

Va morir a Barcelona el dia 14 d’abril de 2014.




Cercador
Vull subscriure-m'hi
Segueix-nos a facebook i flickr Facebook Flickr Twitter
Contacta'ns


Revista de Catalunya

Amb el suport de:

Fundació Carulla Obra Social La Caixa Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya