• "Gràcies amics meus per aquests anys inoblidables de la Revista. Ha estat un honor compartir la taula de redacció amb tots vosaltres. I moltes felicitats, Agustí Pons!"
  • M.H.President Quim Torra i Pla

Editorials

Joan Vallvé - Tres-cents

Hem arribat al número 300 de la Revista de Catalunya. Escric aquest
comentari al començament de novembre de l’any 2017 i l’escric en unes
circumstàncies especials per al nostre país i, conseqüentment, també per a la
nostra revista. Abans d’entrar a parlar d’aquestes circumstàncies, deixeu-me
fer unes consideracions.
El número 300 el podem escriure també en xifres romanes i queda així:
CCC. Quin sentit tenen aquestes tres ces? És molt senzill: són l’atribut de
la nostra revista, volen dir: Catalunya, Catalunya i Catalunya. Parlar
de Catalunya, així ho va entendre el primer director, Antoni Rovira i Virgili,
així ho va entendre el que la va recuperar, Max Cahner, i ho han entès tots
el seus directors fins a arribar a l’actual, Quim Torra.
El número 300 també ens pot evocar un període llarg de temps, tres-cents
anys. Són els que han passat aproximadament des que Catalunya va perdre les
seves llibertats l’any 1714 amb la implementació del decret de Nova Planta.
En aquells moments, els nostres dirigents polítics anaren a la presó o a l’exili.
Han passat tres-cents anys i, avui, quan estic escrivint aquest text, els
nostres dirigents polítics, els nostres consellers de la Generalitat, democrà-
ticament elegits, també són a la presó a Espanya o bé són a l’estranger, on
busquen asil polític. Han estat uns polítics que han volgut donar compliment
al programa pel qual havien estat elegits: que els ciutadans de Catalunya
poguessin decidir lliurement el seu futur. També són a la presó els responsables
d’una associació cultural, Òmnium, i d’una associació de ciutadans, l’Assemblea Nacional Catalana. Fa molt pocs dies han anat a declarar davant
del Tribunal Suprem de l’Estat, la presidenta i la Mesa del Parlament de
Catalunya. Estan en llibertat sota fiança.
En aquest marge de tres-cents anys, també hi trobaríem altres circumstàncies que podríem qualificar d’especials per al nostre país: fa vuitantatres anys, el 1934, en aquestes mateixes dates, en els mesos d’octubre
i novembre, el Govern de la Generalitat amb el seu president, elegits
democràticament, eren a la presó després dels fets del dia 6 d’octubre. Van
estar en captivitat fins després de les eleccions de febrer del 1936. Al final
de la guerra, a l’Estat espanyol, el 1940, el president Companys fou
segrestat a la França ocupada, lliurat a les autoritats espanyoles, jutjat i
afusellat a Montjuïc.
Les circumstàncies actuals també són molt greus: bona part del Govern
de la Generalitat a la presó i el president i alguns consellers a l’exili. De
tota manera, si repassem la nostra història, podem veure que es tracta d’uns
fets que han tingut en el passat uns esdeveniments semblants i que sempre
han estat la conseqüència d’un mateix objectiu: que el poble de Catalunya,
que la nació catalana, pugui decidir lliurement el seu futur.
Si fem una anàlisi dels fets que han portat a la situació en què ens
trobem en aquests moments, hem de dir que han seguit un procés coherent,
fonamentat en la voluntat manifestada pels ciutadans d’exercir el dret a
decidir sobre el futur de Catalunya. La primera demostració pública més significativa d’aquesta voluntat va ser la manifestació del 10 de juliol de l’any
2010, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre el
text de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel poble de Catalunya. El lema de
la manifestació de protesta era clar: “Som una nació. Nosaltres decidim”, i
el crit dels manifestants encara ho era més: “Independència.”
Aquell mateix any assistíem a la creació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), una organització que vol conduir el país cap a la independència, de manera pacífica i democràtica, i que té més de 40.000 membres.
Des de l’any 2010 ençà, assistim cada any a multitudinàries manifestacions
amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de Setembre. L’any
2014 va tenir lloc a la Gran Bretanya un referèndum sobre la independència
d’Escòcia, una consulta pactada amb el Govern britànic. El 9 de novembre d’aquell any hi hagué a Catalunya una consulta promoguda pel Govern,
no vinculant, sobre el futur del nostre país: molts ciutadans hi participaren.
Després de les eleccions de setembre del 2015, hi havia una majoria al
Parlament de Catalunya amb voluntat independentista. L’any següent, el
mateix Parlament aprovava les lleis de Transitorietat Jurídica i d’Administració Tributària Catalana que haurien de fer possible el funcionament del
nou estat.
L’any 2017 s’anuncià per al primer d’octubre la celebració d’un referèndum. La pregunta, en català, castellà i aranès, era inequívoca: “Voleu
que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” El
referèndum va tenir lloc en una situació molt difícil, feia gairebé un mes que
el Govern espanyol havia situat més de deu mil policies a Catalunya per
descobrir on es feien les paperetes i on eren les urnes. No trobaren tot el que
buscaven. Els col·legis electorals van obrir puntualment i hi hagué paperetes
i urnes. Els policies espanyols van assaltar molts col·legis i feriren més de
mil persones. Amb tot, prop de dos milions tres-cents mil ciutadans pogueren
votar, i s’avalua que set-cents mil no ho pogueren fer per la intervenció de la
policia. El recompte fou clar: un 90% de vots foren afirmatius.
Uns quants dies més tard, el president de la Generalitat anunciava els
resultats al Parlament i posposava la declaració de la República per poder
establir un diàleg amb l’Estat. El dia 16 d’octubre, els presidents d’Òmnium
i de l’ANC eren ingressats a la presó acusats d’haver provocat actes violents
a Barcelona. Una acusació absolutament falsa. El dia 27 d’octubre, la majoria de diputats del Parlament proclamaven la República. El mateix dia,
el Govern d’Espanya aplicava la suspensió de l’autonomia de Catalunya,
la dissolució del Parlament i el cessament del president i els consellers de la
Generalitat. El dia 30 d’octubre, el president i set consellers marxaven cap
a Brussel·les (tres dels quals retornaren a Catalunya), i, el 2 de novembre,
el vicepresident Junqueras i la resta de consellers (un total de vuit) eren empresonats a Madrid per l’Audiència Nacional, l’hereu del Tribunal d’Ordre
Públic del franquisme. El dia 9, com ja s’ha esmentat, van comparèixer davant del Tribunal Suprem de l’Estat, la presidenta i la Mesa del Parlament.
El dissabte 11 de novembre, una gran manifestació va omplir els carrers
de Barcelona en suport dels presos polítics, un milió de persones al carrer. El
Govern de l’Estat ha convocat noves eleccions al Parlament per al dia 21
de desembre. La nostra història segueix, la nostra Revista de Catalunya
es continuarà publicant. Recordem els versos de Josep Carner:


“...sempre fou en alt afany,
lloc difícil una pàtria”.

Joan Vallvé - Tres-cents
Botiga

Comprar números anteriors

Si et falta algun dels números de la Revista de Catalunya, pots adquirir-los fàcilment. Indica'ns els números que t'interessen i te'ls farem arribar.
Subscriptors

Vull subscriure'm a la Revista de Catalunya

Preu subscripció anual:

65 € / any

Europa: 78 € / any

Resta del món: 120 $ / any

La nostra web RevistadeCatalunya.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.
Veure més informació | Tancar