• La literatura, la pintura, la música... tenen moltíssimes regles, però no n'hi ha cap que sigui obligatòria
  • Enric Casasses. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2020)

Editorials

"Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com “democràcia plena”

 Versió en PDF

LECTURA EN OBERT

"Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica". (Autors: Eduard GRACIA; Oriol MARTÍNEZ; Jaume PÉREZ; Josep REYNER; David ROS i Lluís VERBON.

La política dels índexs sobre qualitat democràtica.

No hi ha dubte que la democràcia està globalment en risc. Almenys des de l’inici de la Gran Recessió el 2007, la democràcia, “la idea política amb més èxit del segle XX” ha anat perdent terreny davant l’autocràcia de molts països i ha vist erosionats els seus principis bàsics pels governants populistes elegits democràticament en altres països. Com a resultat natural d’aquesta preocupació, els índexs de democràcia que pretenen quantificar quelcom tan subtil però complex com la qualitat democràtica d’una societat no només han proliferat, sinó que també s’han vigilat més que mai. Els mitjans convencionals anuncien regularment les darreres puntuacions democràtiques com a notícies dignes de les seves primeres pàgines, i els comentaristes polítics solen treure conclusions importants a partir del moviment d’un país determinat cap amunt o cap avall d’un rànquing determinat.
Això ha convertit aquestes qualificacions en una eina política. Un cas particularment flagrant és el d’Espanya, el govern del qual ha utilitzat reiteradament el seu rànquing en alguns índexs de qualitat democràtica com a prova per contrarestar les queixes que han acreditat una degradació substancial de les seves credencials de drets humans i civils atès que el referèndum d’independència de Catalunya d’octubre de 2017 va rebre com a resposta una enorme onada de repressió, guerra policial i judicial. El cas és particularment escandalós, ja que diverses violacions dels drets humans i civils d’Espanya des del 2017 han estat reiteradament denunciades per diverses institucions internacionals (per exemple, Amnistia Internacional, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, el Consell d’Europa, diverses resolucions judicials a Bèlgica i Alemanya...), així com per mitjans internacionals. Independentment dels motius i raonaments darrere d’aquests incidents, el seu gran nombre, freqüència, serietat i visibilitat internacional marquen òbviament un punt de discontinuïtat en la credibilitat democràtica d’Espanya que qualsevol índex de qualitat democràtica fiable hauria de reflectir amb la mateixa fidelitat que un sismògraf registra una ona sísmica. (Saber més, cliqueu el pdf)


Botiga

Comprar números anteriors

Si et falta algun dels números de la Revista de Catalunya, pots adquirir-los fàcilment. Indica'ns els números que t'interessen i te'ls farem arribar.
Subscriptors

Vull subscriure'm a la Revista de Catalunya

Preu subscripció anual:

65 € / any

Europa: 78 € / any

Resta del món: 120 $ / any

La nostra web RevistadeCatalunya.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.
Veure més informació | Tancar