Carta del poeta i traductor Francesc Parcerisas, amb motiu de l’edició del número 250 (Revista de Catalunya, núm. 250, nova etapa, maig del 2009)
LLETRA A LA DIRECCIÓ DE LA REVISTA DE CATALUNYA
20 d’abril de 2009
Amics benvolguts,
Que una publicació dedicada al pensament i a les lletres, una publicació que pertany al camp d’allò que encara anomenem les humanitats, resisteixi etapa rere etapa tos els entrebancs naturals en aquesta mena d’empreses i assoleixi una llarga vida, com és el cas d’aquesta Revista de Catalunya, ja fóra motiu de gaudi i complaença per tots aquells que l’hem seguida o la seguim amb indefallible interès; que una publicació d’aquesta mena entrelligui, a més a més –com els bells circells que ara veiem brostar de tota casta de primaverals plantes enfiladisses–, un passat molt enyorat per la claredat del seu propòsit i un present desballestat i incert, ple de promeses il·lusionades i igualment ple d’amenaces esborronadores, ja no és, cap ventura, tant comú; i que una revista que duu a la seva capçalera el nom del país que d’ençà de fa segles es mou entre el progrés i la generositat d’una identitat mal assolida i la perfídia de la incomprensió i de les sagnants o llagoteres ensulsiades de la història, em sembla que és triplement rar i esplendorós, feliç i exemplar. En algun moment no gaire llunyà vaig tenir a les mans la possibilitat d’entreteixir de bell nou l’escut barrat de la primera Revista de Catalunya amb el dolí que havia servit d’icona a la primera i fragilíssima Institució de les Lletres Catalanes, és a dir, d’entreteixir una idea madura de ciutat, de civilitat, de tradició i de pàtria amb les expedicions més enjogassades i creadores d’aquest antic poblador de la nostra mar; i l’ús d’aquell emblema em va semblar, i em continua semblant, una manifestació clara de la nostra condició que no vol renunciar a les arrels, ni a l’exigència, ni a cap dels sabers moderns. Que l’etapa de la Revista de Catalunya que s’inicia ara tingui també, sense por de complexos de cap tipus, aquest seriós arrelament en un passat del qual només ens en podem enorgullir i la vista posada en les altes habilitats de l’esperit que, en una societat que avui considerem líquida, el dolí pot molt bé representar en tota la seva noblesa. Compteu amb tota la meva admiració i suport. Ben cordialment,
Francesc Parcerisas
