La nostra web RevistadeCatalunya.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies. Veure més informació | Tancar

Història

La REVISTA DE CATALUNYA, una publicació emblemàtica

L'any 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili impulsà una revista d'assaig (història, literatura, pensament, lingüística, món internacional) on aplegà els millors intel·lectuals del moment, de Riba i Pla a Ferran Soldevila així com alguns joves valors. Va tenir un gran ressò i subscriptors. Paradoxalment, el 1932, per raons econòmiques, tot i haver dedicat un número a la proclamació de la República, es va suspendre. L'any 1934 fou represa sota el patrocini de la Generalitat de Catalunya gràcies al conseller Ventura Gassol, però amb els fets del 6 d'octubre se n'anà en orris. No tornà a aparèixer fins el gener de 1938, patrocinada també per la Generalitat i pel conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer. Durant aquell any, i sota la direcció d'Armand Obiols, es tornà a convertir en la revista de referència cultural de Catalunya. L'any 1939 tornaria a sortir a París, avalada per la Fundació Ramon Llull, que dirigia l'antic conseller Antoni M. Sbert, però l'any 1940 desaparegué quan la Gestapo trobà un número dedicat a l'humanista Joan Lluís Vives. Els nazis s'ho endugueren tot i els amos de la impremta parisenca –uns catalans de cognom Solsona- feren cap a un camp d'extermini. El 1943 Antoni M. Sbert n'edità un número triple a Mèxic.

Max Cahner i Albert Manent van preparar un número, amb editorial de Carles Riba, que enviaren a Sao Paulo, on el galerista Salvador Riera la va fer imprimir. L'aventura itinerant de la Revista de Catalunya confirma que era una publicació consagrada i emblemàtica. I encara el 1967, Vicenç Riera Llorca, Joaquim Molas i Albert Manent van recollir materials per a un número, el 106, que pagà a Mèxic Dalmau Costa, antic cap de cerimonial de la Generalitat.

El 1985 Max Cahner féu un estudi de la represa de la Revista de Catalunya, la més antiga del país, i la Generalitat va confirmar de nou el seu patrocini. L'any següent, la publicació inicià una nova etapa, amb el mateix esperit que impulsà Rovira i Virgili. Malgrat els anys que no pogué sortir a Catalunya, el fil de la continuïtat es mantingué a l'exili, i ha arribat fins avui, i per voluntat de la Fundació Revista de Catalunya, mantindrem i consolidarem aquesta emblemàtica aventura.

Des del gener del 2012, la Revista de Catalunya enceta una nova etapa amb un nou director, Josep M. Roig i Rosich, i un nou consell de redacció. La publicació passa d'editar-se mensualment a trimestralment, amb l'afegit de dos números extraordinaris a l'any, que tractaran temes monogràfics.

El mes de maig de 2015 el Patronat encarrega a Quim Torra la direcció de la Revista en substitució de Josep Maria Roig.


Personatges destacats:



Cercador
Vull subscriure-m'hi
Segueix-nos a facebook i flickr Facebook Flickr Twitter
Contacta'ns


Revista de Catalunya

Amb el suport de:

Fundació Carulla Obra Social La Caixa Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya