• La literatura, la pintura, la música... tenen moltíssimes regles, però no n'hi ha cap que sigui obligatòria
  • Enric Casasses. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2020)

Actualitat

MARIA ANTÒNIA OLIVER, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES

El Jurat del Premi d'Hornor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, ha guardonat en l'edició d'enguany Maria Antònia Oliver

Biografia: Escriptora, traductora i guionista nascuda a Manacor el 4 de desembre de 1946. Va començar a escriure en castellà perquè ni els pares ni els mestres no li havien dit que la llengua que parlaven servia per fer literatura. Sempre havia vist llibres en espanyol, tret de les Rondaies Mallorquines, conegudes primer per tradició oral.
Va aprendre a escriure en català tota sola, fins que n’Aina Moll, professora de francès a l’institut de Palma on va estudiar el batxillerat, va començar a fer classes de llengua i literatura catalanes a l’alumnat interessat fora d’hores lectives.
Va publicar la primera novel∙la el 1970. D’aleshores ençà, ha fet novel∙les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per a cinema, televisió i ràdio. Va formar part del col∙lectiu literari Ofèlia Dracs.
Com a narradora ha utilitzat una àmplia gamma de recursos. Des de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (1976), amb un substrat important de les rondalles mallorquines, fins a les novel∙les detectivesques com ara Estudi en Lila (1985), la protagonista de la qual, Lònia Guiu, -que apareixerà en diverses novel∙les d’aquest gènere-, és el primer personatge femení a esdevenir protagonista en la literatura catalana de gènere negre. Entre les seves obres també cal destacar novel∙les com ara Joana E. (1992) o obres teatrals com per exemple Negroni de ginebra (1993).
Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, a l’alemany, el francès, a l’espanyol, a l’italià, el portuguès i el neerlandès.
Cal destacar, també, la seva tasca com a traductora. Oliver ha traduït al català obres d’Italo Calvino, Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.
Obres publicades

Novel·la
Cròniques d'un mig estiu. Barcelona: Club Editor, 1970.
Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà. Barcelona: Edicions 62, 1972.
El vaixell d'Iràs i no Tornaràs. Barcelona: Laia, 1976; Barcelona: La Magrana, 1990.
Punt d'arròs. Barcelona: Galba Edicions, 1979; Barcelona: Kapel, 1985; Barcelona: Edicions 62, 1996.
Lovecraft, Lovecraft [Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs]. Barcelona: Edicions 62, 1981.
Negra i consentida [Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs]. Barcelona: Laia, 1983.
Crineres de foc. Barcelona: Laia, 1985; Barcelona: Edicions 62, 2002.
Estudi en lila. Barcelona: La Magrana, 1985.
Essa Efa [Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs]. Barcelona: Laia, 1985; Barcelona: Edicions 62, 1996.
Boccato di cardinali [Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs]. València: Tres i Quatre, 1985.
Antípodes. Barcelona: La Magrana, 1988.
Joana E. Barcelona: Edicions 62, 1992.
El sol que fa l'ànec. Barcelona: La Magrana, 1994.
Misteri de reina [Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs]. València: Tres i Quatre, 1994.
Amor de cans. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Tallats de lluna. Barcelona: Edicions 62, 2000.

Narrativa breu
Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades. Barcelona: Pòrtic, 1975; Barcelona: Edicions 62, 1995.
Figues d'un altre paner. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1979.
El Pacaticú. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
Tríptics. Barcelona: Edicions 62, 1989.
L'illa i la dona. Trenta-cinc anys de contes Barcelona: Edicions 62, 2003.
Colors de mar. Barcelona: Proa, 2007.

Narrativa infantil i juvenil
Margalida per la fina. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.

Guions
Negroni de Ginebra Zitzània Teatre, Terrassa, 1991
Muller qui cerca espill. Circuit català de Televisió Espanyola, emès el 1980, a l'espai "Lletres Catalanes".
Vegetal. Circuit català de Televisió Espanyola, emès en quatre capítols l'any 1980, a l'espai "Novel·l
Vegetal i Muller qui cerca espill. Barcelona: Hogar del Libro, 1982.
Que patines, Laura? Televisió de Catalunya: 1987.
Estudi en lila. Catalunya Ràdio: 1988-89.
La vident. Televisió de Catalunya: 1990.
Negroni de ginebra. Barcelona: Edicions 62, 1993.
La dida. Palma de Mallorca: Moll, 1996.
Sagitari. TVC: 1999.

Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües, entre les quals l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, l'italià, l'hongarès, el neerlandès, el portuguès i el romanès. Ha traduït, entre altres obres: Woolf, Virginia. Els anys. Barcelona: Nova Terra, 1973. [Reeditada per Edhasa, 1988]; Rodgers, Mary. Quin dia tan bèstia!. Barcelona: La Magrana, 1982; Stevenson, Robert Louis. Les aventures de David Balfour. Barcelona: La Magrana, 1982; Twain, Mark. Les aventures de Tom Sawyer. Barcelona: La Galera, 1982; Melville, Herman. Moby Dick. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Rodgers, Mary. La tele boja. Barcelona: La Magrana, 1985. [Amb Neus Arqués]; Woolf, Virginia. Orlando: una biografia. Barcelona: Edhasa, 1985.
Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2001)
Premi Ramon Llull del Govern Balear (2003)
Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2004)
Creu de Sant Jordi (2007)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2016)

Font: Òmninum Cultural. Més informació: omnium.cat

MARIA ANTÒNIA OLIVER, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES
Botiga

Comprar números anteriors

Si et falta algun dels números de la Revista de Catalunya, pots adquirir-los fàcilment. Indica'ns els números que t'interessen i te'ls farem arribar.
Subscriptors

Vull subscriure'm a la Revista de Catalunya

Preu subscripció anual:

65 € / any

Europa: 78 € / any

Resta del món: 120 $ / any

La nostra web RevistadeCatalunya.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a personalitzar la navegació i millorar els seus serveis. Si continues navegant entenem que n'acceptes el seu ús de conformitat amb la nostra Política de Cookies.
Veure més informació | Tancar