La marginació de l’art i la seva història com a símptoma

Dos casos d’actualitat amb noms propis, Sixena i Vallmanya, ens han posat davant del mirall. En primer lloc, el conflicte per les obres de Sixena ha posat en relleu, davant de l’opinió pública, que un dels camps de batalla del conflicte nacional entre Catalunya i Castella (o Espanya) és el del patrimoni artístic i cultural. Lluny de tractar-se d’una qüestió merament legal o de gestió museística, el litigi revela una confrontació simbòlica de primer ordre. El saqueig del patrimoni, que representa els vestigis materials d’un país, amaga el xoc existencial entre dues cultures o nacions diferenciades, l’una amb estat i l’altra, sense. Al món, reclamacions i reinterpretacions, sigui a Egipte, a Itàlia, al Regne Unit o a la Xina, relacionades amb peces i museus, il·lustren el paper dels estats i dels nacionalismes i el permanent combat que es lliura pel control del relat històric i de la memòria. En segon lloc, la Casa Macià de Vallmanya també ha tornat al centre del debat públic pel seu estat de degradació i l’absoluta manca d’implicació institucional en la seva preservació. Es tracta de l’antiga finca d’estiueig de Francesc Macià, primer president de la Generalitat republicana, i un dels espais més vinculats a la seva trajectòria personal i política.

Segueix llegint l’article en format PDF