La persistència oculta d’una dictadura

Us oferim en obert la lectura de l’editorial del nostre director, Frederic J. Porta, del número 332. El monogràfic està dedicat a La pervivència del franquisme.   

És vox populi per a molts catalans que el franquisme perviu en diverses estructures -com l’exèrcit, la judicatura o la monarquia- gairebé mig segle després de la mort del dictador. Del que potser no som tan conscients és de la pervivència, també, de tot un seguit d’actituds, de buits, de traumes, de silencis, de tabús i de deformacions causats sobre el poble català. Ni la distància temporal ni l’actual existència d’unes institucions autonòmiques i d’una certa normalització de la nostra llengua el darrer mig segle han acabat de revertir l’impacte profund de la Guerra Civil del segle xx, de la derrota i dels quaranta anys de dictadura franquista. El franquisme no tan sols va imposar una dominació, sinó que va produir un buit: un tall en la transmissió, una discontinuïtat històrica i un retrocés incalculable en molts àmbits. No és exagerat parlar d’un genocidi, com a mínim, cultural. L’adaptació que va requerir la supervivència del poble català en aquestes dures circumstàncies va empetitir la manera d’entendre’ns i d’imaginar-nos a nosaltres mateixos, com a individus i com a poble o nació. 

Segueix llegint l’article en format PDF