Revistes

Revista de Catalunya 328

La mirada històrica dels centenars d’articles publicats al llarg dels cent anys de la revista ens fan preguntar-nos en quines condicions treballaven, escrivien, publicaven i publiquem, si, com apunta Joan Manuel Tresserras, en l’article que trobareu a continuació, volem contribuir «amb eficàcia a la projecció de l’economia, la cultura i la identitat nacional catalana». Amb quines condicions van haver de lluitar els que ens van precedir? Quines tenim, ja en ple segle xxi, per continuar ocupant un lloc en l’escaquer mundial, global? I quins espais tenen els investigadors, les investigadores incorporades més recentment, per desenvolupar la seva feina? Quin paper hi representen les revistes?
Alguns dels articles d’aquest número aborden la situació dels estudis i la investigació actuals. L’article de Júlia Ojeda a «Opinió» exposa
la precarietat laboral en les nostres universitats, el malviure actual que porta molts a abandonar la investigació, la carrera universitària
o que els posa entre l’espasa i la paret: sense vida social ni familiar ni de lleure. A l’altre extrem, una bona notícia: és prou conegut que ja
fa dècades que l’anglès és la llengua de la ciència, que qui vulgui progressar ha de publicar en anglès i en les revistes més valorades per les
agències internacionals d’indexació. Però sembla que s’ha produït un primer canvi, com llegireu en l’article «Cap a una ciència multilingüe
que inclogui el català» i que estableix un lligam entre la pèrdua de la biodiversitat i el menysteniment de la diversitat lingüística. La resta
d’articles de «Prismes» aborden aspectes candents de diferent registre: el conflicte a Gaza, la difícil entrada de les dones en l’àgora pública,
així com l’ordenació territorial de part de l’àrea metropolitana. El dossier d’aquest número, titulat “Segle XXI. Primer balanç”, coordinat per Enric Pujol, vol subratllar «quins han estat els canvis més significatius en l’àmbit polític, en el de la cultura, de les arts i del pensament?», que ja s’han produït en aquest primer terç de segle. Ens hem centrat en la història, la filosofia, l’art i la literatura. Completa,
per dir-ho així, les reflexions i les anàlisis polítiques expressades en el dossier sobre política del número anterior, i, com el seu títol indica,
en preveu també altres continuacions.
A «Textos» hi trobareu exposades, amb el procedir científic de Josep Ferrer i Joan Pujades, les vicissituds d’un assaig del Dr.Trueta,
que desgranen algunes picabaralles i desvetllen un misteri. La secció «Diàlegs» d’aquest número amb què tanquem l’any 2024 és doble. D’una banda, il·lustrem la celebració del grup poètic que es va donar a conèixer el 1974 amb una fotografia actual que aplega tot el grup d’escriptors —ara sèniors—. Una fotografia que va esdevenir icònica i que s’han avingut a repetir, fent front al temps passat (50 anys! L’enhorabona!), mentre comentaven i contrastaven amb una certa benvolença les expectatives i les vides viscudes. De l’altra, reproduïm una entrevista breu titulada «L’obsessió per l’herència, el sentit de l’escriptura» a l’escriptora Cynthia Ozick de la mà de Borja Bagunyà. Ozick és una de les veus literàries més importants del panorama occidental que ha passat inadvertida en la premsa, tot i que ja fa uns anys que es pot llegir en català. Us convidem a conèixer-la ara! L’article de Laia Manonelles Moner, inclòs en la secció «Arts», presenta l’obra —el projecte artístic— de Pep Dardanyà, Mòdul d’atenció personalitzada, en què mostra com l’art es compromet amb la realitat actual, hi dialoga, hi actua.
Com sempre tanquem el número amb la secció «Ressenyes».

No podem acabar aquestes ratlles sense manifestar la nostra prostració pel desastre personal, cultural i econòmic que s’ha produït al País Valencià a conseqüència de la gota freda (DANA) i la nostra indignació per la gestió institucional. Volem expressar la nostra solidaritat a tothom, especialment al sector del llibre i de les revistes (dels autors als editors i impressors, de les distribuïdores a les llibreries) que caldrà fer renéixer. Lluïsa Julià 

SUMARI

Editorials:
Lluïsa Julià: Un centenari per crear complicitats
Joan Manuel Tresserras: L’extraversió imprescindible

OPINIÓ
Júlia Ojeda Caba: Malsons i penúries de la carrera universitària

PRISMES
Adrià Fortet i Martínez: Perspectives davant la guerra de Gaza. Una aproximació a la situació actual de l’Orient Mitjà
Núria Cadenes: El dret de ser Fúlvia
Roderic Guigó i Serra, Marina Massaguer i Comes, Joan Vives i Tomàs: Cap a una ciència multilingüe que inclogui el català
Albert Santasusagna Riu: Més enllà de Barcelona: els reptes del Vallès

DIÀLEGS
Lluïsa Julià: Cinquanta anys després de la revolta poètica: 1974-2024
Borjà Bagunyà: Entrevista a Cynthia Ozick. L’obsessió per l’herència, el sentit de l’escriptura

TEXTOS
Josep Ferrer i Costa i Joan Pujadas i Marquès: El traductor fantasma de «The Spirit of Catalonia», del Dr. Josep Trueta

Dossier: Segle xxi. Primer balanç
Enric Pujol: Presentació
Jordi Casassas Ymbert: El primer quart del segle xxi: continuïtat, transició o nova època?
Jordi Riba: Pensar en el segle XXI
Conxita Oliver: Les arts visuals a Catalunya. Segle XXI. Nous reptes, vells debats
Laia Badal Casas: Jo i el món en col·lapse. Esbós d’algunes tendències actuals de la literatura catalana des de la poesia i el pensament sociopolític

ARTS
Laia Manonelles Moner: Pep Dardanyà: «Mòdul d’atenció personalitzada»

RESSENYES
Fina Birulés, Jaume Casals, Raül Garrigasait, Marta Jorba, Josep Ramoneda, Xita Rubert, Per què pensar? Per Berta Galofré Claret
Xavier Pla: Un cor furtiu. Vida de Josep Pla. Per Àlvar Muñoz
Julià Guillamon: El Jove Palau i Fabre. Una família de l’Eixample de Barcelona, el somni d’Eivissa i la Guerra Civil. Per Pere Ballart
Vicenç Altaió: El radar americà. Arquitectura, art, comunicació visual i Guerra Freda. Per Sílvia Tena

Revistes

Revista de Catalunya 328