Exploreu els números:

Hero image

Una política de defensa

El número presenta una panoràmica de la tradició militar al nostre país i la seva evolució fins a mitjan segle XX, i analitza el context actual, europeu i occidental.

Contrapunt

Diàlegs

Editorial

Mirador

Palestra

Raonaments

Disseny d’una Estratègia Nacional per a Catalunya

Aquest article proposa una estratègia nacional per a Catalunya articulada sobre la coherència entre *Ends, Ways *i Means. S’hi defineixen i jerarquitzen els interessos nacionals, s’hi incorporen els condicionants estructurals i s’hi examinen les amenaces —convencionals, híbrides i transversals— que els poden comprometre. Els escenaris de referència connecten diagnòstic i priorització: posen en relació objectius i capacitats. La proposta es concreta en un esquema de governança i un sistema d’aliances orientats a assegurar coherència i credibilitat. L’estratègia s’enllaça, finalment, amb mecanismes d’implementació i revisió periòdica per evitar desajustos entre objectius polítics, recursos disponibles i risc assumit.

Rosa Cabús Carrera

La continuada influència de Von Clausewitz

Aquest article defensa la vigència de l’obra De la guerra de Carl von Clausewitz, malgrat els profunds canvis experimentats des del segle xix. S’hi analitzen tres idees centrals del pensament clausewitzià: la incertesa i la fricció en la guerra, la pedagogia de l’estratègia i la naturalesa política del conflicte. S’hi argumenta que conceptes com la boira de guerra continuen essent rellevants en contextos actuals marcats per la intel·ligència artificial, els sistemes autònoms i la sobreabundància d’informació. Igualment, destaca que Von Clausewitz concebia l’estratègia no com un conjunt de receptes fixes, sinó com una forma d’aprenentatge crític orientada a desenvolupar el judici, el coup d’œil i la capacitat de decisió dels líders.

Vanya Eftimova Bellinger

La lingüística de l’alfabetització oceànica: enformant i sostenint les cultures encarades al mar en una era de diferència regional

L’article analitza el concepte de ceguesa marítima com a expressió de la pèrdua de consciència oceànica en les societats contemporànies i defensa la necessitat d’una nova alfabetització oceànica, basada en la responsabilitat política, cultural i lingüística envers el mar. A partir d’exemples històrics com l’Atenes clàssica, Venècia o especialment l’Anglaterra de Shakespeare, es mostra com la llengua, la literatura i les narratives públiques van contribuir a crear societats marítimes capaces d’integrar el mar en la seva identitat col·lectiva. Finalment, es proposa recuperar aquesta dimensió cultural i lingüística per afrontar els reptes contemporanis vinculats a la sostenibilitat oceànica, la seguretat marítima i la dependència global del transport marítim.

Andrew Lambert

Realitats

Revista de cultura