La frontissa per eixamplar l’escletxa. El catalanisme que fa cultura abans de l’inici dels seixantaLluís Duran
La frontissa per eixamplar l’escletxa. El catalanisme que fa cultura abans de l’inici dels seixantaLluís Duran
La frontissa per eixamplar l’escletxa. El catalanisme que fa cultura abans de l’inici dels seixantaLluís Duran
«El franquisme no va aconseguir destruir la identitat, ni la llengua, ni la cultura catalana, gràcies a la capacitat de resistència de la societat en general i del catalanisme actiu»Frederic J. Porta
«La victòria franquista tanca els catalans en el seu món a través de repressió sistemàtica. Encara avui el castellà és una clau de la submissió»Frederic J. Porta
«El franquisme no va aconseguir destruir la identitat, ni la llengua, ni la cultura catalana, gràcies a la capacitat de resistència de la societat en general i del catalanisme actiu»Frederic J. Porta
«La victòria franquista tanca els catalans en el seu món a través de repressió sistemàtica. Encara avui el castellà és una clau de la submissió»Frederic J. Porta
«El franquisme no va aconseguir destruir la identitat, ni la llengua, ni la cultura catalana, gràcies a la capacitat de resistència de la societat en general i del catalanisme actiu»Frederic J. Porta
«La victòria franquista tanca els catalans en el seu món a través de repressió sistemàtica. Encara avui el castellà és una clau de la submissió»Frederic J. Porta
¡Arriba el Imperio! La dictadura franquista a l’Àfrica. Conceptualització i reptes en el seu reconeixementCeleste Muñoz Martínez
¡Arriba el Imperio! La dictadura franquista a l’Àfrica. Conceptualització i reptes en el seu reconeixementCeleste Muñoz Martínez
¡Arriba el Imperio! La dictadura franquista a l’Àfrica. Conceptualització i reptes en el seu reconeixementCeleste Muñoz Martínez
La construcció literària de Barcelona durant el franquisme. Un estat de la qüestióL’article té com a objectiu revisar la bibliografia sobre la literatura catalana que ficcionalitza la ciutat de Barcelona publicada durant el franquisme. Primer introdueix una breu reflexió sobre el paper de la ciutat en la construcció d’una tradició literària moderna. Després avalua els principals estudis focalitzats en la representació literària de la ciutat entre el 1939 i el 1975, tot tenint en compte el paper que hi assumeixen els diferents gèneres literaris, el protagonisme d’uns autors i la preferència per uns determinats barris amb més càrrega cultural, política i social.Maria Dasca
Una cultura en retirada? Balanç historiogràfic de la cultura oficial del franquisme durant el seu final a CatalunyaEls darrers anys del franquisme a Catalunya mostraren la seva progressiva erosió davant d’una societat cada vegada més allunyada. Malgrat estar en clara regressió, la cultura oficial va persistir a través de la promoció d’aquells elements de la tradició catalana assimilables al projecte nacional franquista. L’article analitza les seves persistències i contradiccions en un període de transició incert, a través d’un repàs de la recerca historiogràfica i de les principals dinàmiques culturals.Nil Bosch Navarro
La cultura franquista a Catalunya: els anys seixantaAquest article analitza la cultura franquista a la Catalunya dels anys seixanta, tot reivindicant la cultura oficial del règim com un sistema actiu de producció simbòlica. A partir de fonts diverses, mostra com el franquisme mantingué una infraestructura cultural —premsa, editorials, premis i entitats— que continuà influint en la societat malgrat la crisi provocada per la cultura de masses i l’obertura europea. L’estudi de casos locals, com el Caliu Ilerdenc i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, revela mecanismes de cooptació i folklorització que reforçaren l’hegemonia simbòlica del règim.Marc Macià Farré
Els anys cinquanta: una dècada central, contradictòria i reveladoraAquest article tracta sobre la cultura oficial del franquisme als anys cinquanta i n’analitza certs moments clau. Emprant bibliografia actualitzada sobre la temàtica, l’estudi presenta una dècada marcada per les estratègies culturals de la dictadura per sobreviure al nou context internacional, però que també incorporen importants contradiccions internes. El treball pretén servir de síntesi referencial per a investigacions futures, tot remarcant la importància d’aquest període.Jordi Estarlich Requena
Sobre el franquisme cultural (i les cultures franquistes) i les zones grises. Notes L’article asssenyala que la historiografia ha estudiat sobretot la resistència cultural catalana durant el franquisme, però ha oblidat analitzar a fons les cultures franquistes i les zones grises que es van formar al país. S’explica el fracàs del projecte falangista inicial, la posterior consolidació de propostes híbrides com Destino i la creació d’espais compartits on van conviure franquistes, afranquistes i antifranquistes. L’autor defensa que comprendre aquests actors i discursos és essencial per entendre la complexitat cultural de la dictadura a Catalunya.Francesc Vilanova
La construcció literària de Barcelona durant el franquisme. Un estat de la qüestióL’article té com a objectiu revisar la bibliografia sobre la literatura catalana que ficcionalitza la ciutat de Barcelona publicada durant el franquisme. Primer introdueix una breu reflexió sobre el paper de la ciutat en la construcció d’una tradició literària moderna. Després avalua els principals estudis focalitzats en la representació literària de la ciutat entre el 1939 i el 1975, tot tenint en compte el paper que hi assumeixen els diferents gèneres literaris, el protagonisme d’uns autors i la preferència per uns determinats barris amb més càrrega cultural, política i social.Maria Dasca
Una cultura en retirada? Balanç historiogràfic de la cultura oficial del franquisme durant el seu final a CatalunyaEls darrers anys del franquisme a Catalunya mostraren la seva progressiva erosió davant d’una societat cada vegada més allunyada. Malgrat estar en clara regressió, la cultura oficial va persistir a través de la promoció d’aquells elements de la tradició catalana assimilables al projecte nacional franquista. L’article analitza les seves persistències i contradiccions en un període de transició incert, a través d’un repàs de la recerca historiogràfica i de les principals dinàmiques culturals.Nil Bosch Navarro
La cultura franquista a Catalunya: els anys seixantaAquest article analitza la cultura franquista a la Catalunya dels anys seixanta, tot reivindicant la cultura oficial del règim com un sistema actiu de producció simbòlica. A partir de fonts diverses, mostra com el franquisme mantingué una infraestructura cultural —premsa, editorials, premis i entitats— que continuà influint en la societat malgrat la crisi provocada per la cultura de masses i l’obertura europea. L’estudi de casos locals, com el Caliu Ilerdenc i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, revela mecanismes de cooptació i folklorització que reforçaren l’hegemonia simbòlica del règim.Marc Macià Farré
Els anys cinquanta: una dècada central, contradictòria i reveladoraAquest article tracta sobre la cultura oficial del franquisme als anys cinquanta i n’analitza certs moments clau. Emprant bibliografia actualitzada sobre la temàtica, l’estudi presenta una dècada marcada per les estratègies culturals de la dictadura per sobreviure al nou context internacional, però que també incorporen importants contradiccions internes. El treball pretén servir de síntesi referencial per a investigacions futures, tot remarcant la importància d’aquest període.Jordi Estarlich Requena
Sobre el franquisme cultural (i les cultures franquistes) i les zones grises. Notes L’article asssenyala que la historiografia ha estudiat sobretot la resistència cultural catalana durant el franquisme, però ha oblidat analitzar a fons les cultures franquistes i les zones grises que es van formar al país. S’explica el fracàs del projecte falangista inicial, la posterior consolidació de propostes híbrides com Destino i la creació d’espais compartits on van conviure franquistes, afranquistes i antifranquistes. L’autor defensa que comprendre aquests actors i discursos és essencial per entendre la complexitat cultural de la dictadura a Catalunya.Francesc Vilanova
La construcció literària de Barcelona durant el franquisme. Un estat de la qüestióL’article té com a objectiu revisar la bibliografia sobre la literatura catalana que ficcionalitza la ciutat de Barcelona publicada durant el franquisme. Primer introdueix una breu reflexió sobre el paper de la ciutat en la construcció d’una tradició literària moderna. Després avalua els principals estudis focalitzats en la representació literària de la ciutat entre el 1939 i el 1975, tot tenint en compte el paper que hi assumeixen els diferents gèneres literaris, el protagonisme d’uns autors i la preferència per uns determinats barris amb més càrrega cultural, política i social.Maria Dasca
Una cultura en retirada? Balanç historiogràfic de la cultura oficial del franquisme durant el seu final a CatalunyaEls darrers anys del franquisme a Catalunya mostraren la seva progressiva erosió davant d’una societat cada vegada més allunyada. Malgrat estar en clara regressió, la cultura oficial va persistir a través de la promoció d’aquells elements de la tradició catalana assimilables al projecte nacional franquista. L’article analitza les seves persistències i contradiccions en un període de transició incert, a través d’un repàs de la recerca historiogràfica i de les principals dinàmiques culturals.Nil Bosch Navarro
La cultura franquista a Catalunya: els anys seixantaAquest article analitza la cultura franquista a la Catalunya dels anys seixanta, tot reivindicant la cultura oficial del règim com un sistema actiu de producció simbòlica. A partir de fonts diverses, mostra com el franquisme mantingué una infraestructura cultural —premsa, editorials, premis i entitats— que continuà influint en la societat malgrat la crisi provocada per la cultura de masses i l’obertura europea. L’estudi de casos locals, com el Caliu Ilerdenc i l’Institut d’Estudis Ilerdencs, revela mecanismes de cooptació i folklorització que reforçaren l’hegemonia simbòlica del règim.Marc Macià Farré
Els anys cinquanta: una dècada central, contradictòria i reveladoraAquest article tracta sobre la cultura oficial del franquisme als anys cinquanta i n’analitza certs moments clau. Emprant bibliografia actualitzada sobre la temàtica, l’estudi presenta una dècada marcada per les estratègies culturals de la dictadura per sobreviure al nou context internacional, però que també incorporen importants contradiccions internes. El treball pretén servir de síntesi referencial per a investigacions futures, tot remarcant la importància d’aquest període.Jordi Estarlich Requena
Sobre el franquisme cultural (i les cultures franquistes) i les zones grises. Notes L’article asssenyala que la historiografia ha estudiat sobretot la resistència cultural catalana durant el franquisme, però ha oblidat analitzar a fons les cultures franquistes i les zones grises que es van formar al país. S’explica el fracàs del projecte falangista inicial, la posterior consolidació de propostes híbrides com Destino i la creació d’espais compartits on van conviure franquistes, afranquistes i antifranquistes. L’autor defensa que comprendre aquests actors i discursos és essencial per entendre la complexitat cultural de la dictadura a Catalunya.Francesc Vilanova
Adolescents davant un passat incòmode: el franquisme reviu? Percepcions de l’adolescència sobre el franquismeMaria A. Sabiote
Adolescents davant un passat incòmode: el franquisme reviu? Percepcions de l’adolescència sobre el franquismeMaria A. Sabiote
Adolescents davant un passat incòmode: el franquisme reviu? Percepcions de l’adolescència sobre el franquismeMaria A. Sabiote
