«Si es fes més extensiva la informació sobre els beneficis econòmics i socials associats amb el català, se n'incrementaria l'ús»Bernat Mallén Alberdi
«Un marc normatiu clar i punitiu també porta a la consciència social, perquè assigna a la llengua el valor que realment té»Júlia Ojeda Caba
«Si es fes més extensiva la informació sobre els beneficis econòmics i socials associats amb el català, se n'incrementaria l'ús»Bernat Mallén Alberdi
«Un marc normatiu clar i punitiu també porta a la consciència social, perquè assigna a la llengua el valor que realment té»Júlia Ojeda Caba
«Si es fes més extensiva la informació sobre els beneficis econòmics i socials associats amb el català, se n'incrementaria l'ús»Bernat Mallén Alberdi
«Un marc normatiu clar i punitiu també porta a la consciència social, perquè assigna a la llengua el valor que realment té»Júlia Ojeda Caba
Què són els drets lingüístics? Una reflexió jurídica a partir d’una definició lingüísticaEls drets lingüístics han adquirit la condició de drets humans universals per a Nacions Unides. Malgrat això, els drets humans no s’apliquen directament en cap lloc. De fet, el reconeixement dels drets lingüístics de manera plena o parcial, o la seua negació més radical, depén de la regulació legal concreta que en fan els estats. La distància entre les declaracions de l’ONU i els drets concrets pot ser molt gran, especialment per les llengües que no tenen la protecció activa dels estats.Vicenta Tasa Fuster
Llengua i escola a les Illes Balears: una mirada des de la justícia social i pedagògicaEls debats sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears són recurrents, especialment d’ençà del projecte trilingüe que proposà el Govern del Partit Popular durant la legislatura 2011-2015. Així, en aquest article es reflexiona sobre el model de conjunció lingüística i s’analitza el paper que té l’escola en el procés de normalització de la llengua, per a la qual cosa es descriu breument la situació sociolingüística i s’examina la normativa vigent relacionada amb el model lingüístic de l’escola.Ivan Solivellas
El C2 i els docents: una febre diguem-ne lingüísticaAquest article analitza críticament l’exigència del nivell C2 de català per accedir a la docència a Catalunya. Contextualitza la mesura en el marc legal i en destaca les contradiccions entre el nivell descrit i la realitat formativa del professorat. S’hi denuncia la inflació de certificats, l’afebliment dels criteris d’avaluació i els efectes adversos. L’estudi alerta que la generalització del C2 pot frenar la formació continuada i proposa, com a alternativa, una formació permanent centrada en actituds sociolingüístiques responsables.Albert Gener
El català, una llengua en perill d’extinció?Els darrers anys ha augmentat la preocupació social per la llengua, tot i que diverses veus havien anat alertant sobre la situació des de fa dècades. La publicació de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2023 (EULP 2023) ha provocat molts titulars als mitjans i comentaris a les xarxes. En aquest article plantejarem si el català a Catalunya és una llengua en perill d’extinció, a través de les dades de l’EULP 2023 i de la revisió de la situació en àmbits com l’escola o l’audiovisual i digital.Mònica Barrieras Angàs
Un moment potser no prou explorat en la història social de la llengua catalanaAquest article és un balanç sobre els avenços en la història social de la llengua catalana a finals del segle xviii i començaments del xix. En primer lloc, s’analitzen els conceptes i els marcs teòrics emprats fins ara, especialment diglòssia i castellanització, i es planteja una nova proposta que els combina. Finalment, s’assenyalen alguns aspectes i algunes perspectives d’aquest període que s’haurien d’estudiar amb més profunditat.Eloi Bellés
La Morta-Viva: una mirada sobre la salut del català a CatalunyaArribats al primer quart del segle xxi, la vitalitat del català a Catalunya descansa en una percepció majoritària de minorització extrema. Aquest article posa damunt la taula les dades sumàries de dos instruments demoscòpics recents, l’Enquesta sociopolítica 2024-2 i l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023. A partir de la interpretació de les dades, l’autor proposa una interpretació ponderada i no tan especulativa sobre l’horitzó de normalitat en què ens trobem. Miquel Àngel Pradilla Cardona
Què són els drets lingüístics? Una reflexió jurídica a partir d’una definició lingüísticaEls drets lingüístics han adquirit la condició de drets humans universals per a Nacions Unides. Malgrat això, els drets humans no s’apliquen directament en cap lloc. De fet, el reconeixement dels drets lingüístics de manera plena o parcial, o la seua negació més radical, depén de la regulació legal concreta que en fan els estats. La distància entre les declaracions de l’ONU i els drets concrets pot ser molt gran, especialment per les llengües que no tenen la protecció activa dels estats.Vicenta Tasa Fuster
Llengua i escola a les Illes Balears: una mirada des de la justícia social i pedagògicaEls debats sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears són recurrents, especialment d’ençà del projecte trilingüe que proposà el Govern del Partit Popular durant la legislatura 2011-2015. Així, en aquest article es reflexiona sobre el model de conjunció lingüística i s’analitza el paper que té l’escola en el procés de normalització de la llengua, per a la qual cosa es descriu breument la situació sociolingüística i s’examina la normativa vigent relacionada amb el model lingüístic de l’escola.Ivan Solivellas
El C2 i els docents: una febre diguem-ne lingüísticaAquest article analitza críticament l’exigència del nivell C2 de català per accedir a la docència a Catalunya. Contextualitza la mesura en el marc legal i en destaca les contradiccions entre el nivell descrit i la realitat formativa del professorat. S’hi denuncia la inflació de certificats, l’afebliment dels criteris d’avaluació i els efectes adversos. L’estudi alerta que la generalització del C2 pot frenar la formació continuada i proposa, com a alternativa, una formació permanent centrada en actituds sociolingüístiques responsables.Albert Gener
El català, una llengua en perill d’extinció?Els darrers anys ha augmentat la preocupació social per la llengua, tot i que diverses veus havien anat alertant sobre la situació des de fa dècades. La publicació de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2023 (EULP 2023) ha provocat molts titulars als mitjans i comentaris a les xarxes. En aquest article plantejarem si el català a Catalunya és una llengua en perill d’extinció, a través de les dades de l’EULP 2023 i de la revisió de la situació en àmbits com l’escola o l’audiovisual i digital.Mònica Barrieras Angàs
Un moment potser no prou explorat en la història social de la llengua catalanaAquest article és un balanç sobre els avenços en la història social de la llengua catalana a finals del segle xviii i començaments del xix. En primer lloc, s’analitzen els conceptes i els marcs teòrics emprats fins ara, especialment diglòssia i castellanització, i es planteja una nova proposta que els combina. Finalment, s’assenyalen alguns aspectes i algunes perspectives d’aquest període que s’haurien d’estudiar amb més profunditat.Eloi Bellés
La Morta-Viva: una mirada sobre la salut del català a CatalunyaArribats al primer quart del segle xxi, la vitalitat del català a Catalunya descansa en una percepció majoritària de minorització extrema. Aquest article posa damunt la taula les dades sumàries de dos instruments demoscòpics recents, l’Enquesta sociopolítica 2024-2 i l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023. A partir de la interpretació de les dades, l’autor proposa una interpretació ponderada i no tan especulativa sobre l’horitzó de normalitat en què ens trobem. Miquel Àngel Pradilla Cardona
Què són els drets lingüístics? Una reflexió jurídica a partir d’una definició lingüísticaEls drets lingüístics han adquirit la condició de drets humans universals per a Nacions Unides. Malgrat això, els drets humans no s’apliquen directament en cap lloc. De fet, el reconeixement dels drets lingüístics de manera plena o parcial, o la seua negació més radical, depén de la regulació legal concreta que en fan els estats. La distància entre les declaracions de l’ONU i els drets concrets pot ser molt gran, especialment per les llengües que no tenen la protecció activa dels estats.Vicenta Tasa Fuster
Llengua i escola a les Illes Balears: una mirada des de la justícia social i pedagògicaEls debats sobre el model lingüístic escolar a les Illes Balears són recurrents, especialment d’ençà del projecte trilingüe que proposà el Govern del Partit Popular durant la legislatura 2011-2015. Així, en aquest article es reflexiona sobre el model de conjunció lingüística i s’analitza el paper que té l’escola en el procés de normalització de la llengua, per a la qual cosa es descriu breument la situació sociolingüística i s’examina la normativa vigent relacionada amb el model lingüístic de l’escola.Ivan Solivellas
El C2 i els docents: una febre diguem-ne lingüísticaAquest article analitza críticament l’exigència del nivell C2 de català per accedir a la docència a Catalunya. Contextualitza la mesura en el marc legal i en destaca les contradiccions entre el nivell descrit i la realitat formativa del professorat. S’hi denuncia la inflació de certificats, l’afebliment dels criteris d’avaluació i els efectes adversos. L’estudi alerta que la generalització del C2 pot frenar la formació continuada i proposa, com a alternativa, una formació permanent centrada en actituds sociolingüístiques responsables.Albert Gener
El català, una llengua en perill d’extinció?Els darrers anys ha augmentat la preocupació social per la llengua, tot i que diverses veus havien anat alertant sobre la situació des de fa dècades. La publicació de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2023 (EULP 2023) ha provocat molts titulars als mitjans i comentaris a les xarxes. En aquest article plantejarem si el català a Catalunya és una llengua en perill d’extinció, a través de les dades de l’EULP 2023 i de la revisió de la situació en àmbits com l’escola o l’audiovisual i digital.Mònica Barrieras Angàs
Un moment potser no prou explorat en la història social de la llengua catalanaAquest article és un balanç sobre els avenços en la història social de la llengua catalana a finals del segle xviii i començaments del xix. En primer lloc, s’analitzen els conceptes i els marcs teòrics emprats fins ara, especialment diglòssia i castellanització, i es planteja una nova proposta que els combina. Finalment, s’assenyalen alguns aspectes i algunes perspectives d’aquest període que s’haurien d’estudiar amb més profunditat.Eloi Bellés
La Morta-Viva: una mirada sobre la salut del català a CatalunyaArribats al primer quart del segle xxi, la vitalitat del català a Catalunya descansa en una percepció majoritària de minorització extrema. Aquest article posa damunt la taula les dades sumàries de dos instruments demoscòpics recents, l’Enquesta sociopolítica 2024-2 i l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023. A partir de la interpretació de les dades, l’autor proposa una interpretació ponderada i no tan especulativa sobre l’horitzó de normalitat en què ens trobem. Miquel Àngel Pradilla Cardona
