Jaume Medina, escriptor i filòleg

Medina era un savi humanista, un home que ha excel·lit com a estudiós de la llengua i la literatura catalanes, com a llatinista i traductor.

Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949 – Barcelona, 2023), que va finir el passat dissabte 11 de març, ens deixa un llegat llibresc i cultural molt important com a escriptor, filòleg, historiador de la cultura, llatinista i traductor. Com a tal, el seu nom es féu conegut quan el 1982 traduí al català Elogia de la follia, d’Erasme de Rotterdam, que es publicà a la coneguda col·lecció de les Millors Obres de la Literatura Universal (MOLU) i que tingué unes vendes de milers d’exemplars, una traducció que el 1983 guanyaria el Premi a la millor traducció de l’any 1982, de la Generalitat de Catalunya. Medina es consolidà com un referent ineludible sobre l’estudi de Carles Riba amb la publicació el 1989, en dos volums, de la seva biografia, titulada Carles Riba (1893-1959). I és que al llarg de la seva vida l’autor excel·lí en estudis sobre Carles Riba amb més d’una desena de llibres i desenes i desenes d’articles.

No hauríem de passar per alt la vocació poètica de Medina, ja que els seus primers llibres foren precisament de poesia: Temps de tempesta (1974) i Encalçar el vent (1976). En total foren cinc els poemaris que escriví i que recollí en l’Obra poètica completa, publicada en autoedició el 2020.

Encara quatre dies abans del seu decés, Medina, que era profundament creient, i acompanyat de la seva filla Laura, va escriure un sonet de comiat en què albirava la nova vida sense cap mena de temença. Aquest poema va ser llegit en el seu funeral per la seva filla Maria, i s’intitula “Agustí”. El perquè del títol té una explicació clara: un dels autors religiosos que més van influir Jaume Medina era Agustí d’Hipona, Sant Agustí, del qual va traduir al català De Trinitate i del qual actualment estava traduint altres obres. Així que el títol del darrer poema inèdit que va escriure Medina porta el nom d’Agustí perquè reflecteix el moment personal que ell vivia, la mort propera, i fa aflorar alhora la influència espiritual del sant. El sonet fa així:

Agustí

¿Qui si no tu, hagués parlat de la llum

en jorn freqüent a punt de fer-se clar?

Era un anunci entre el goig i l’atzar

amb exultants fragàncies de perfum.

Tu recollires amb el mot precís

la fondalada de la salvació

en l’ample espai de la il·luminació

sense cap ombra de cap altre encís.

No hi ha repòs, Oh Déu, enllà de tu.

Ni l’eternitat com la que se’ns endú

quan desitgem la pau harmoniosa.

No hi ha superior beatitud

que viure sempre amb alta plenitud

la vida recollida i gloriosa.

                                         J.[aume] M.[edina]

Són molts els autors de la literatura catalana que Medina va estudiar: des de l’abat Oliba fins a Miquel Martí i Pol passant per, a més de Riba, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Josep Carner, Clementina Arderiu, Albert Manent i tants d’altres. Pel que fa a la traducció, un altre dels camps en què excel·lí, l’escriptor vigatà va arribar a publicar vora una trentena de llibres traduïts per ell sempre al català, i majoritàriament provinents del llatí. Així, Medina aportà a la nostra llengua les traduccions d’autors com Catul, Virgili, Horaci, Ovidi, Suetoni, Spinoza, Ramon Llull i Sant Agustí, entre molts altres.

Medina era col·laborador i subscriptor de la Revista de Catalunya des de feia molts anys. Des de la nova etapa –que considerem a partir del 1986– fins ara Medina va publicar un total de 12 articles a la Revista. El primer fou “Carles Riba, autor de la presentació de la Revista de Catalunya (època de París)” (número 4, 1986) i el darrer “Josep Carner i Carles Riba”, inclòs en el monogràfic Vigència de Josep Carner (2020), a cura de qui signa aquest article.

Els darrers tres anys el llatinista va publicar fins a 7 llibres, el darrer dels quals, del 2023, les seves memòries universitàries.

Consulteu en aquest enllaç https://revistadecatalunya.cat/continguts/jaume-medina-opera-dispersa/ la ressenya que Josep Ferrer i Costa va dedicar-li de sis d’aquests set llibres. Tal com vaig afirmar a la necrològica “En la mort de Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista i humanista ribià” (El Punt Avui, 13-3-2023), “Medina, hereu de la tradició humanística a casa nostra, treballava amb molta professionalitat, perquè era metòdic i precís, i desgraciadament, i tot i ser premiat més d’una vegada, no va rebre mai ni la Creu de Sant Jordi ni el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”.

El seu funeral va tenir lloc ahir dilluns a l’Església del Carme de Vic, un recinte que va quedar petit tant per espai com per les emocions que hi havia a flor de pell. Va oficiar la missa el seu oncle i amic Jacint Medina, el qual va dir que “ara en Jaume a l’altra vida podrà conversar amb Carles Riba i Albert Manent, i moltes altres persones”. Entre els assistents a l’enterrament hi havia els lingüistes Josep Ruaix i Carles Riera, el literat Narcís Garolera, els escriptors Antoni Pladevall i Ramon Solsona, i el periodista Joan Safont. Jo hi va assistir per l’estima cap a la família Medina, i en representació de la Fundació Revista de Catalunya.

La Fundació Revista de Catalunya lamenta la mort de l’escriptor i filòleg Jaume Medina i acompanya en el sentiment la seva família, especialment els seus cinc germans i els seus tres fills: Joan, Laura i Maria.

Foto: © Joan Pujadas