Normes de publicació

Ressenyes

1) Cal encapçalar la ressenya amb l’autor del llibre, el títol, el lloc de publicació, l’editorial, l’any i el nombre de pàgines del llibre. Exemple:

Àlex Susanna

Paisatge amb figures

Barcelona: Proa, 2019, xxx p.

2) No porten títol. Cal que l’autor de la ressenya la signi al començament del text i al final.

3) Cos  de la lletra: Times New Roman 12  i 1,5 d’interlínia.

4) Extensió: un màxim de 6.500 caràcters comptant espais. (equival a unes 2’5 pàgines)

Articles

La Revista de Catalunya publica només textos escrits en català, amb excepció del Dossier, on s’acceptaren contribucions en anglès. A més a més, totes les contribucions del Dossier hauran de contenir un resum i uns mots clau (entre cinc i set) tant en català com en anglès, independentment de la llengua triada.

1) Els articles han de tenir una extensió màxima d’entre 16.500 i 19.500 caràcters comptant espais (sense notes a peu de pàgina), la qual cosa equival a unes 8-9 pàgines, a un cos 12 de la lletra Times New Roman i 1,5 d’interlínia.

1.1. Els articles destinats a la secció “Arts” poden tenir una extensió màxima d’entre 18.000 i 20.000 caràcters comptant espais, i han de seguir les mateixes indicacions que la dels altres articles. Han de portar imatges. L’autor facilitarà les imatges amb el corresponent permís d’ús (copyright) i haurà de facilitar els peus corresponents per a cada imatge. Han de seguir les mateixes indicacions que els altres articles (a un cos 12 de la lletra Times New Roman i 1,5 d’interlínia).

No s’admetran notes a peu de pàgina, només en casos molt justificats. El text de la nota s’adaptarà a un cos 10.

Les citacions respectaran el model de la novena edició de l’MLA Handbook (style.mla.org) amb algunes adaptacions de cara a la llengua catalana, com es detalla a continuació.

Citacions dins del text

Les citacions dins el text que siguin més curtes de tres línies s’obriran i tancaran amb cometes (« »). En cas que hi hagi una citació interna a una altra, es faran servir les cometes altes (“ ”). Si l’autor insereix paraules estrangeres en el seu text, les posarà en cursiva, però si es tracta d’una citació, transcriurà el fragment entre cometes i en rodona. Les citacions més llargues han d’anar en text sagnat, amb interlineat senzill i a cos 10.

Quan l’autor apareix en la frase:

Pel que fa a la qüestió del llibre com a producte industrial, Baixauli afirma que «un escriptor no és un fabricant de neveres» (139).

Si en el text s’esmenta més d’una obra del mateix autor es posaran els primers mots del títol:

Així, doncs, caldrà acceptar que «un escriptor no és un fabricant de neveres» (Baxauli, Ningú 139).

Quan se cita un text escrit per dos autors:

«Aquesta és sens dubte la gran virtut del poema i l’explicació del seu èxit total, del seu reeiximent» (Macià – Perpinyà 61).

Quan hi ha tres o més autors:

Segons Llinares (Iborra et al. 91), «la conclusió que se’n deriva és clara».

Quan la referència va a unes pàgines sense un ordre precís, s’afegirà el signe «+» a la primera pàgina citada:

La qüestió dels subgèneres que en derivarien és estudiada per Picornell (118+) i per Munné-Jordà (306+) .

En la transcripció de documents, normalitzem l’accentuació, la puntuació i les minúscules i majúscules. La transcripció de documents es fa d’acord amb les normes seguides per l’Editorial Barcino en la col·lecció «Els nostres clàssics». En el cas d’altres llengües, s’apliquen les normes més usuals per a cadascuna. Per a la traducció de textos clàssics es fan servir preferiblement les traduccions publicades per la Fundació Bernat Metge.

BIBLIOGRAFIA FINAL

Llibres

Baixauli, Manuel. Ningú no ens espera. Edicions del Periscopi, 2016.

Cabré, Jaume. Llibre de preludis. Eds. 62, 1985.

Jo confesso. Proa, 2011.

Martínez-Gil, Víctor (a cura de). Els altre mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Galàxia Gutenberg, 2004.

Rovira i Virgili. Obra poètica. Obrador Edèndum, vol. I-II, 2019.

Si hi ha dos autors:

Macià, Xavier i Núria Perpinyà. La poesia de Gabriel Ferrater. Eds. 62.

A partir de tres autors:

Iborra, Josep, Joan B. Llinares, Xevi Planas, Vicent Torrent i Rafael Xambó. Joan Fuster i la música. PUV, 2012.

Tal com assenyala el manual de l’MLA, si no és indispensable, evitarem posar el lloc de publicació; en cas que es considerés necessari (p. ex., per volums anteriors al segle xx), l’integrarem de la manera següent:

Pons, Margalida. El codi torbat. De la poesia experimental a la poesia conceptual. Palma, Lleonard Muntaner, 2021.

Si hom vol especificar la data de l’edició original (i, si escau, l’editorial i la ciutat):

Salvat, Ricard. Animals destructors de lleis. Ediciones Xaloc, 1961. 2a ed. Meteora, 2009.

 Llibres traduïts

Woolf, Virginia, Mrs. Daloway. Trad. de Dolors Udina. RBA / La Magrana, 2015.

En cas que es vulgui ressaltar el nom del traductor:

Pere, Marta, trad. Mestre de disfresses [Master of Disguises], de Charles Simic. Cafè Central / EUMO, 2014.

Capítols o parts de llibres:

Arnau, Carme. «Miquel Llor i el tantalisme». Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938). Eds. 62, 1987, p. 19-50.

Mestres, Albert. «Entre el segle xx i el segle xxi: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». Teatre català avui, 2000-2017, a cura d’Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet. Fonoll, 2018, p. 29-48.

Simbor, Vicent. «Enric Valor, narrador a contrapèl». Al voltant de la narrativa catalana contemporània. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021, p. 243-271.

Introduccions, prefacis, etc.:

Sala, Teresa-M., Irene Gras Valero. «Pròleg». Poètiques de la natura. Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018, p. 9-11.

S’evitaran sempre les sigles AA.VV. o DD.AA.:

Mas, Ramon (a cura de). Savi, Bojos i difunts. Antologia del conte decadentista a Catalunya. Males Herbes, 2018.

Articles de revistes:

Gregorotto, Federica. «Loving Vulnerability. Fragments on Polyamory». Compàs d’amalgama, núm. 4, tardor 2021, p. 56-60.

Manzano González Keren. «La censura franquista en la traducció catalana de Set diàlegs de bèsties, de Colette», Quaderns. Revista de traducció, núm. 27, 2020, p. 111-123.

En el cas d’articles de revistes electròniques que tinguin el DOI, serà oportú transcriure’l:

Yousfi López, Yasmina. «El exilio como lugar de enunciación / L’exili com a lloc d’enunciació». 452ºF, núm. 26, 2022, p. 3-12. DOI 10.1344/452f.2022.2.

Diaris

És opcional la inserció del número de pàgina:

Riba, Carles. «Laura a la ciutat dels sants, per Miquel Llor». La Publicitat, 10 abr 1931.

Documentació digital (la data de consulta es posa al final entre claudàtors):

Medina, Gemma. «De Murià a Solà, un camí de camins». La Lectora, 2 nov 2021, https://lalectora.cat/2021/11/02/de-muria-a-sola-un-cami-de-camins/ [19 gen 2022].

Gelabert i Miró, Magdalena M. «Com són les dones de les rondalles?». Caracters, núm. 92, 2021, https://revistacaracters-uv.es/com-son-les-dones-de-les-rondalles/ [6 feb 2022]

 Documentació d’arxiu:

AMNAC (Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya). Fons Junta de Museus, Inventari general i per grups, 1903. Reg. 1046.

Salvat Papasseit, Joan. Targeta postal a Joan Puig i Pujol. 13 jul 1922. Biblioteca de Catalunya. Col·lecció Salvat Papasseit. Ms. 5049/3