Revistes

Revista de Catalunya 324

Fa poc ens ha deixat Carme Junyent, lingüista reconeguda i incòmoda per als governants i l’administració. El seu últim article, Morir-se en català, mostra la valentia i el compromís amb el país fins al darrer alè. Es va especialitzar en l’estudi de les llengües africanes fet que la va dur a girar l’interès sobre la quantitat de llengües amenaçades arreu del món. Un procés accelerat per la globalització i la facilitat de moviments que afecta al 95% de les llengües. 

Dels usos de la llengua en el món de l’espectacle i entre els músics en parla com a símptoma i amb evidències dels necessaris canvis de mentalitat col·lectiva, Núria Cadenes a La banalització de la diglòssia, article d’opinió que trobareu a continuació.

A la secció «Prismes», en l’article d’Albert Santasusagna: El Pla Cerdà i Barcelona: de la juxtaposició a la coordinació, hi podreu llegir les interpretacions actuals del Pla Cerdà a Barcelona en la construcció de la fesomia de la ciutat: ¿fins a quin punt les últimes intervencions urbanístiques, les superilles, canvien, desvirtuen o actualitzen el Pla? També Santos M. Mateos-Rusillo argumenta sobre un tema polèmic entre els museòlegs, es tracta de l’exposició d’art antic català que va tenir lloc el 1937 al Museu del Jeu de Paume a París i que va adquirir un simbolisme d’estat.

Lídia Penelo entrevista antropòleg Eudald Carbonell. En el moment que la Intel·ligència artificial ens interpel·la, ens fa preguntar sobre què és ser humà, ara que els robots han evolucionat fins a ser capaços de prendre decisions, Carbonell apunta un conjunt de conceptes per no estimbar-nos en el «col·lapse» d’aquí deu o vint anys, idees per canviar «el model» en què ens regim. La consciència esdevé el pal de paller.

En aquest número dediquem el dossier a l’exili. Als exilis. Amb el títol L’exili, una constant històrica, Enric Pujol, historiador i membre del consell de redacció, ha modulat el tema en diferents aspectes desenvolupats per especialistes en la matèria, amb incidència, tant en els diversos exilis històrics, molts d’ells oblidats, (Òscar Jané) com l’experiència ambivalent, traumàtica, però també de formulació de polítiques, en el del 2017 (Jordi Font). També hi trobareu tractats sectors concrets: les dones exiliades del 39, habitualment anònimes i oblidades (Teresa Fèrriz), els artistes (Narcís Selles) així com els filòsofs que van haver de desenvolupar-se a l’exili (Jordi Jiménez).

En els apartats dedicats a les «Arts» i les «Lletres» hem seleccionat dos noms cabdals de la història de l’art i de la literatura: Marià Fortuny i Joaquim Rubió i Ors que de la mà de Francesc M Quílez Corella i Albert Mestres ens permetran fer un recorregut per alguns dels seus aspectes més rellevants. Fortuny davant els models femenins. En el cas de Rubió i Ors, descobrirem el vessant literari que, per molts decennis, no ha estat en el punt d’interès dels estudiosos per prejudicis admesos que finalment s’han revisat.

Finalment a «Ressenyes» trobareu una diversitat de gèneres assagístics: des de la preocupació sobre la capitalitat, (capitalitat?) de Barcelona come es pregunta Marc Roig i Badia, a la cultura dels anys seixanta, a Seixantisme, de Marta Vallverdú; del memorialisme de Narcís Garolera, a l’estudi sobre les avantguardes artístiques de Joan M. Minguet Batllori. Completen la tria el llibre de Miquel Desclot, un clàssic de la literatura per a infants, i la correspondència entre dos intel·lectuals cabdals del segle XX: Joan Estelrich i Josep Pla.

Lluïsa Julià

EDITORIAL

Lluïsa Julià: Va de llengua, de llengües (En record de Carme Junyent)

OPINIÓ

Núria Cadenes: Banalitzar de la diglòssia

PRISMES

Albert Santasusagna Riu: El Pla Cerdà i Barcelona: de la juxtaposició a la coordinació

Santos M. Mateos Rusillo: De nou sobre «L’art catalan du xe au xve siècle». El somni frustrat d’André Dezarrois que la Guerra Civil va fer possible

ENTREVISTA

Lídia Penelo: Entrevista a Eudald Carbonell: «La tecnologia és poesia pura»

DOSSIER: L’exili, una constant històrica

Enric Pujol: Presentació

Jordi Font Agulló: De l’estranyament a l’oportunitat. L’exili als segles xx i xxi i les seves ambivalències

Teresa Férriz Roure: Exiliades, les sense nom. Dones a l’exili català de 1939

Òscar Jané: Els exilis catalans de l’època moderna

Narcís Selles Rigat: Sobre l’exili artístic i la seva representació

Jordi Jiménez Guirao: L’exili filosòfic del 1939 a Catalunya

ARTS

Francesc M. Quílez Corella: La imatge de la dona en l’obra de Marià Fortuny. De l’arquetip al tipus

LLETRES

Albert Mestres: Joaquim Rubió i Ors, poeta i intel·lectual romàntic

RESSENYES

Marc Roig i Badia, Barcelona, cultura sense capital. De l’ebullició col·lectiva al talentisme creatiu. Per Gerard Pujades Serra

Narcís Garolera, Al peu de la lletra. Sobre Verdaguer i altres escriptors. Per Miquel M. Gibert

Marta Vallverdú, Seixantisme. L’esclat cultral català dels anys 60. Per Jordi Valls

Miquel Desclot, Nas de pallasso. Per Pere Martí Bertran

Joan M. Minguet Batllori, Pintura catalana. Primeres avantguardes. Per Sílvia Tena

Joan Estelrich – Josep Pla, Periodisme i llibertat. Cartes 1920-1950. Edició de Sílvia Coll-Vinent. Per Guadalupe Ortiz de Landàzuri Busca

Revistes

Revista de Catalunya 324