El professor Antoni Martí Monterde recepciona el llibre El cànon occidental, de Harold Bloom, i exposa la relació entre el crític nord-americà i el poeta Jaume Pérez Montaner, una veu imprescindible de la nostra tradició, que el va introduir («intraduir») en el panorama català. En la mateixa secció «Lletres», hi trobareu un article de Jaume  C. Pons Alorda que desbrossa l’univers literari de Miquel de Palol, autor de referència i de gran ressò internacional, i un altre d’Elisabet Armengol sobre la col·lecció «Idil·lis» de literatura eròtica.

La situació política i la històrica de la democràcia ocupen una altra part important de les pàgines d’aquest número. Si a «Opinió» es traça el panorama que han deixat les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 12 de maig, a la secció «Prismes» es pren el pols al significat de la Revolució dels Clavells. A cinquanta anys vista, Andreu Claret ens hi aproxima en relació a la Transició espanyola, fets que rememora, també des del testimoni personal, Jaume Sobrequés. Completen la secció la reflexió sobre el dèficit fiscal, de Josep Reyner i sobre la llengua, del sociòleg Miquel Àngel Pradilla que ofereix elements objectius per analitzar la situació refractària de la llengua, amb gràfics d’usos en relació als moviments migratoris de la població i el necessari consens des de tots els sectors polítics i socials per revitalitzar-la. Ens hi juguem el futur.

D’altra banda, i de la mà d’Enric Pujol, que ha mantingut conversa amb Albert Balcells, coneixerem l’evolució dels estudis sobre la història, la seva implementació a les universitats catalanes, així com la seva valoració des de la perspectiva d’avui.

Tanmateix, és al dossier Política nacional, política global, coordinat per Xavier Díez i amb els articles d’Agustí Colomines, Thomas S. Harrington i del mateix Díez, que s’estudien amb profunditat els principals canvis de la política catalana en els últims vint anys, inseparables dels organismes i condicionants internacionals. Parlem de degradació democràtica? D’impotència? De polarització i canvis geopolítics internacionals? En la secció «Arts», hi trobareu la segona part de l’article que Mireia Freixa dedica a la construcció del model noucentista de ciutats al marge de Barcelona, (Les ciutats i l’espai intel·lectual a Catalunya, 1914-1936), l’embelliment d’edificis i espais públics i l’oposició fèrria d’alguns artistes, com Joan Sacs (Feliu Elias).

Finalment, a l’espai «Ressenyes» presentem llibres d’història i memòria, així com de reflexió sobre nacionalisme i identitats des de la perspectiva de ser dona i de participar activament en la societat a Màtria o barbàrie. A destacar la biografia Armand Obiols, d’una fredor que crema, un dels principals actors que van fer possible la Revista de Catalunya durant la guerra civil i l’exili, que ha portat a terme, fruit d’anys d’estudi, Quim Torra, director de la nostra Revista els anys anteriors a assumir la presidència de la Generalitat de Catalunya.