Xenia Bussé ha seleccionat 25 firmes del panorama nacional perquè, a la vegada, fessin una tria per veure a quin autor de l’àmbit lingüístic li volien dedicar la seva glossa, poema o narració.

Aquest monogràfic és un discurs, sí, però sobretot és una pràctica, de manera que provar de fer-ne un photo finish més o menys definitiva, a banda d’acceptar tàcitament una analogia atlètica molt discutible. El volum és un recull de textos d’algunes de les nostres millors plomes en el moment actual, sí, però vol ser també una imatge per diagnosticar un batec concret: els qui escriuen avui i projecten la seva escriptura cap al futur, què en diuen, del panteó, quina visió tenen del passat i el present de les lletres en la nostra llengua? La tria dels autors ha volgut, de totes totes, que la diversitat dels paisatges i experiències ens donés un retrat més fidel de la realitat: les nostres lletres no són només Barcelona; són les Balears, són València, són el Camp de Tarragona, la Ribera d’Ebre, l’Empordà, el Berguedà, etc.

En un món connectat com el nostre, cada cop és menys important des d’on escrivim, però sempre és fonamental d’on venim i què ha vertebrat el nostre punt de vista.