Josep Piera i Rubió, 55è Premi d’Honor
La nostra enhorabona a Josep Piera i Rubió
L’escriptor valencià ha estat guardonat amb el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga anualment, des de 1969, Òmnium Cultural a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans.
Josep Piera i Rubió (Beniopa, la Safor, 30 de maig de 1947) és un poeta, narrador i traductor valencià en llengua catalana, representant de la generació dels 70. Ha estat vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Centre Català del PEN Club. El 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. El 2010, l’Ajuntament de Gandia va acordar atorgar-li la distinció de Fill Predilecte de Gandia.
El Jurat ha convingut que l’escriptor valencià ha estat guardonat amb aquest premi per la seva veu poètica “inconfusible” i la seva tasca persistent en defensa de la llengua catalana.
La seva extensa obra, que inclou el conreu de diferents gèneres com la poesia, l’assaig, la crítica literària i la traducció, entre altres, té un llarg reconegut que s’inicià l’any 1973 amb el poemari Natanael (1973), en llengua castellana. Aviat, però, va triar com a llengua de creació el català. Entre els títols més destacats de la seva producció assenyalem: Renou: la pluja ascla els estels (1976), Presoners d’un parèntesi (1978); El somriure de l’herba (1980), premi Carles Riba. El 1977 va publicar la seva única novel·la Rondalla del retorn (3i4), guardonada amb el premi Andròmina. A partir d’aquest títol, Josep Piera ha cultivat la “literatura del jo” en textos memorialístics, cròniques de viatges i autobiografies: Un bellíssim cadàver barroc (1993), Seduccions de Marràqueix (1996) o A Jerusalem (2005).
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, en la presentació del premi ha incidit en què “la seva no és una literatura entotsolada, sinó que neix de l’experiència personal, però quan passa a la pàgina es converteix en una segona realitat i es projecta més enllà de les vivències que l’havien originat. És una literatura col·lectiva i creadora de comunitat”.