Nova etapa, nous reptes

Amb aquest comunicat volem explicar la profunda renovació dins de l’estructura de la Fundació Revista de Catalunya. Hi ha hagut canvis en el Patronat, en la presidència i en la composició dels seus membres; canvis també en la direcció de la Revista i en el consell de redacció. Uns canvis que des d’ara i en els propers mesos pretenen fer uns equips més joves, més paritaris (tot just s’ha començat amb el consell de redacció), més dinàmics i que aporten aires renovats així com l’inici de nous reptes d’acord amb el temps present.

Breu història de la Revista de Catalunya

El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’historiador i polític Antoni Rovira i Virgili va impulsar una revista d’assaig dedicada fonamentalment a la història, la literatura, el pensament i la política internacional, amb el nom de Revista de Catalunya. Per aquesta publicació va aconseguir la col·laboració dels millors intel·lectuals del moment i també d’alguns joves valors. Ràpidament va aconseguir un notable prestigi i nombrosos lectors.

L’accidentada evolució de la història de Catalunya ha repercutit en la seva trajectòria, apareixent i desapareixent en diverses ocasions. El 1985 el conseller Max Cahner va intuir la possibilitat de la seva represa i va crear la Fundació Revista de Catalunya. Així s’inicià una nova etapa amb la reaparició de la Revista el 1986, amb el mateix esperit que impulsà a Rovira i Virgili.

Superant alts i baixos, la Revista de Catalunya ha arribat fins avui, i en l’actualitat la voluntat de la Fundació és decididament mantenir i consolidar aquesta emblemàtica aventura.

Tanmateix, el més important és que tot l’equip assumeix la ferma decisió de tirar endavant la publicació amb una gestió clara i correcta, fidel als principis fundacionals i que vol continuar servint aquest país i a la seva cultura oferint idees i propostes per a la reflexió cívica i política en aquests moments difícils que estem vivint. Volem ser valents, decidits, crítics i convertir-nos en una punta de llança davant del silenci de molts intel·lectuals i el desencant que ofereix la política actual, cosa que ja recalquem en l’editorial del número 317.

Tot aquest esforç desinteressat de moltes persones que hi ha al darrere no serà suficient si no aconseguim superar el repte econòmic que tenim plantejat i també la imprescindible col·laboració i la complicitat de nous lectors-subscriptors. El futur de la Revista depèn de tots, dels qui la fem i dels qui l’han de fer possible llegint-la, difonent-la i subscrivint-s’hi. Tenim una cultura amb prestigi a la qual segurament no li falta vitalitat però sí penetració, estímul i fe en ella mateixa.

Els noms dels que han volgut acceptar formar part del patronat de la Fundació, de l’equip directiu, del consell de redacció i del comitè assessor –tots de vàlua prou reconeguda–, creiem que avalen la proposta que presentem.

 Membres del patronat

Josep M. Roig Rosich – President; Jordi Manent – Secretari; Francesc Fontbona, Josep M. Murgades; Oriol Pi de Cabanyes Almirall; Josep Reyner; Joan Manuel Tresserras i Vicenç Villatoro, vocals.

Equip: 

  • Directora: Lluïsa Julià i Capdevila
  • Consell de redacció: Francesco Ardolino (professor de la UB i director de la revista Haidé. Estudis maragallians) com a redactor en cap, Lela Melón (professora de la UPF i investigadora de la Càtedra UNESCO), Sílvia Tena (cap del departament de gestió i col·leccions del MNAC), Enric Pujol (professor de la UAB i director del Museu de l’Exili, MUME), Elisabet Armengol (doctoranda de la UB) i Jordi Jiménez (doctorant de la UAB), secretaris del Consell de direcció .

Comitè assessor

Dr. Cèsar Calmell i Piguillem (musicòleg i professor de la UAB); Dr. Josep M. Domingo (professor de Literatura Catalana de la UB); Dra. Pilar Garcia-Sedas (crítica literària i doctora en Humanitats per la UPF); Dr. Josep Maria Sans Travé (historiador i arxiver. Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona); Dr. Antoni Simon (catedràtic d’Història Moderna de la UAB); Dr. Jaume Sobrequés (historiador).

NOUS REPTES

La Revista de Catalunya no solament té un passat de prestigi i de rigor intel·lectual —d’aquí dos anys celebrarà el seu centenari—, sinó també un projecte de futur. Ara es troba en una d’aquestes fases de superació i de compromís renovat amb la societat catalana. Sortim d’una nova crisi i ens sentim reforçats. Creiem que la història no és solament per rememorar-la sinó que també ens compromet i ens obliga a continuar-la amb el mateix esperit inicial, adequat als nous temps.

A part del nou equip humà, que és la peça fonamental, ens instal·lem en una nova seu, obrim un nou web més interactiu, àgil i útil i —a part de la continuïtat en paper— oferirem la subscripció també en digital i treballem perquè la revista arribi a la xarxa de biblioteques públiques i privades amb l’objectiu de captar nous lectors.

Obrim les nostres planes de la Revista als escriptors, historiadors, artistes, economistes, cinèfils, fotògrafs, etc. del país i de fora per tal que aportin les seves reflexions a partir d’una aposta a favor de la vigorització de la cultura catalana.

Confiem que tot plegat mereix un vot de confiança que ha de significar una empenta cap al futur.

 

COMPARTEIX