Periodismes, nou monogràfic coordinat per Francesc Canosa

El primer dels números monogràfics corresponent a l’any 2021 l’hem volgut dedicar a una reflexió sobre periodisme. I l’hem volgut titular Periodismes en plural, tal com ja vam fer en un número anterior en què es parlava de Feminismes i que va estar coordinat per l’escriptora Lluïsa Julià. Va ser Edgar Morin el qui ens va advertir que, després de la caiguda del Mur de Berlín (1989), havíem entrat en l’era de la complexitat i que receptes que durant bona part del segle XX havien semblat infal·libles ara no resultaven vàlides per intentar entendre el que està passant en el món. Entendre el que està passant en el món i explicar-ho cada dia de la manera més clara possible. Aquesta és, potser, la principal missió del periodisme. I per això parlem de periodismes –com diversos dels col·laboradors d’aquest número parlen de cànons i no de cànon–, per subratllar l’aposta per la pluralitat, que és un dels signes de l’aposta per la llibertat.
El present monogràfic el formen una vintena d’articles i, per tant, som plenament conscients que no esgotem, ni de bon tros, totes les facetes d’aquesta complexitat que presenta la professió periodística. En tindríem prou d’aconseguir que els periodistes en exercici trobessin, en aquestes pàgines, algun punt de reflexió que els resultés profitós en la seva tasca directa i que els servís per seguir confiant en les virtuts de l’ofici, malgrat les difícils circumstàncies en què han de desenvolupar molt sovint la seva tasca.
Francesc Canosa és la persona que hem triat com a coordinador del número. Llicenciat en Periodisme, màster en Comunicació Social i doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna, s’ha dedicat tant als aspectes més acadèmics del periodisme com a la seva pràctica en diversos mitjans de comunicació i com a director de la revista digital La Mira. Creiem que ell és un excel·lent exemple de la bona feina que estan fent les generacions de periodistes nascudes i crescudes en democràcia.
Per a tots els qui fem la Revista de Catalunya, aquest monogràfic constitueix una nova oportunitat per demostrar la nostra voluntat d’arribar a públics cada cop més amplis. I això tant per voluntat pròpia com per ser conseqüents amb els propòsits d’Antoni Rovira i Virgili, quan el 1924 va fundar aquesta publicació. Ell volia una Revista de Catalunya ancorada en la catalanitat, però oberta als vents més inquiets del món. És el que, amb tota modèstia, pretenem fer.