Colors de la vida i de mort, l’obra de Maria Antònia Oliver
Anne Charlon
L’ atribució del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Maria Antònia Oliver ha d’invitar-nos a redescobrir la seva obra tan coherent pel que fa a la temàtica com diversa en les solucions formals. Maria Antònia té en el seu actiu uns vint títols de ficció —majoritàriament de novel·la— la primera característica dels quals és la inscripció en la realitat social, política, econòmica i ecològica de l’espai català i això d’una manera gens neutral, sinó en una perspectiva crítica. Les primeres novel·les de Maria Antònia Oliver no són, com s’estilava llavors, el resultat d’una recerca purament formal ni, com és el cas general, l’expressió dels estats d’ànim d’un jo narrador molt paregut a l’autora. Són formes originals de dir la realitat mallorquina al començament de la dècada dels setanta i, en especial, el caos provocat per la invasió turística. Però la lucidesa de Maria Antònia implica que, ja a les primeres ficcions, els illencs no siguin només les víctimes innocents de l’evolució de l’illa. Hi és ben present la ironia sobre els que s’enriqueixen tot lamentant els canvis i sobre la moral repressiva. Una altra característica essencial de la primera època de l’obra oliveriana és la presència del fantàstic o màgic combinat amb el “realisme” crític. Si bé la
COMPARTEIX
