Estudi de l’impacte del frau electoral…

L’economista David Ros demostra en aquest documentat article com el frau electoral i l’obstaculització del vot han desvirtuat la composició del Parlament de Catalunya. Com a conseqüència dels dos efectes Ciutadans hauria obtingut 6 escons de més. Sense frau aquests escons correspondrien a la resta, de tal manera que haurien obtingut respectivament 1 diputat més el PSC, 1 diputat més el PP, 1 diputat més JxC,1 diputat més ERC, les CUP n’haurien obtingut 2 més i els Comuns tindrien els mateixos diputats.
La majoria social de l’independentisme és clara en obtenir entre el 49,64 i el 50,22% dels vots i en superar entre un 9 % i un 10 % el vot contrari a la independència

La Llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya es fonamenta, bàsicament, en els pactes sobre els drets civils i polítics i sobre els drets econòmics, socials i culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des del 1977 –publicats en el BOE de 30 d’Abril de 1977– que reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans. Així mateix, l’article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides i l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia estableixen entre els seus propòsits fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de l’autodeterminació dels pobles. Catalunya és un “poble” en el sentit de l’art. 1 de la Carta de les Nacions Unides i altres (p. ex. l’art. 1.1 del Pacte internacional dels drets civils i polítics de 1966) i, per tant, té el dret d’autodeterminació que assisteix tots els pobles. Aquí volem recordar que en la reunió d’experts de la UNESCO sobre el dret d’autodeterminació es va aprovar l’anomenada “definició Kirby”1 per la qual “un “poble” és reconegut com un grup de persones amb una tradició històrica comuna, una identitat ètnica o racial, homogeneïtat cultural, unitat lingüística, afinitat religiosa o ideològica, connexió territorial o una vida econòmica comuna. Es requereix un element subjectiu addicional: la consciència de ser un poble i la voluntat de ser reconeguda com a tal”.

COMPARTEIX