Xènia Bussé: Fa trenta anys que vam llegir “Camí de sirga”
Xènia Bussé
En un moment determinat d’entre el 1983 i el 1984, Jesús Moncada s’asseu davant la màquina d’escriure amb contraccions severes. Intueix que serà un part llarg però s’hi aboca amb totes les seves forces, amor per la criatura i sensació que ha arribat el moment. Aquell fill l’ha imaginat, pensat, conegut a fons abans de veure-li els ulls. La incertesa hi és, és clar, com sempre en aquestes labors, però l’escriptor sap que fins i tot aquest punt és inevitable i segur. Dins el pap hi du una trama d’un grapat de personatges sorgits de destil·lar la història del seu poble, Mequinensa, entre el segle XIX i els anys 70 del XX, just abans de la desaparició de tot aquell món sota les aigües del pantà de Riba-roja. Però aquell feix d’històries es va començar a garbellar molt de temps enrere. Un Moncada força jove, amb prou feines 20 anys, havia començat a enfilar centenars d’entrevistes, curosament enregistrades i anotades, transcrites i apreses, a desenes de mequinensans de totes les menes, feines, famílies i passats, teixint un tapís enorme que desafiava l’oblit obvi al qual tot aquell univers s’abocava un cop sabuda la sentència que hi posava fi.
COMPARTEIX
