“El present continu de l”explicació d”un país”
Francesc Canosa
La van veure. La van sentir. La van masegar. La van tractar de tu a tu. Van tutejar la realitat. La van encapsular: descripcions, declaracions, diàlegs… Van fer el·lipsis: van anar endavant, endarrere. I tot amb els seus ulls. Perquè sempre s’ha de mirar des d’on es mira. No es pot no mirar. De la mateixa manera que no es pot no triar: s’ha de triar. Triar és opinar. No hi ha opció. Perquè sempre t’has d’explicar, perquè si no t’expliques, t’expliquen. I ells es van explicar. Ells potser són els protoperiodistes catalans: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere el Cerimoniós. Els nostres primers cronistes. Les quatre grans cròniques medievals, catalanes, europees, mundials. L’explicació d’un país, d’una gent, d’un món en moviment constant. Per això van saber veure i triar el format dels temps: la crònica. La subjectivitat en 360 graus. El format és el temps. El format és també l’explicació. Per això, perquè havien d’explicar, i s’havien d’explicar:
COMPARTEIX
