Generacions sense memòria literària

En els últims mesos ha saltat als mitjans culturals l’alarma generalitzada per la desaparició de les lectures obligatòries de literatura catalana (i castellana) dels exàmens de les PAU que, com tothom sap, marquen les matèries de segon de batxillerat fins a l’extrem que, sovint, professors i estudiants es troben subjectes a la pressió de les notes de selectivitat des del primer dia de curs. Els docents, per prestigiar el centre; els estudiants, per aconseguir plaça al grau universitari triat. En el nou currículum la lectura d’obres s’ha de programar per adquirir «competències» (és la nova paraula que cal conèixer), fet que respon a la idea, agosarada, si més no, que els alumnes podran interioritzar qualsevol contingut a partir de les competències (habilitats, mecanismes) prèviament adquirides. Segons aquest criteri, les «competències» —lectora i d’escriptura— es poden obtenir al marge de la literatura, sense una lectura habitual i sostinguda d’obres considerades de referència de la literatura catalana. S’hi afegeix el trencament de tota cronologia —«les preguntes d’educació literària» «estaran centrades en aspectes temàtics (prenent com a base els tòpics literaris), de gènere literari, recursos literaris, etc.»—, segons el comunicat del Consell Interuniversitari de Catalunya i el departament d’Educació. Com si els llibres no se succeïssin els uns als altres, com els moviments literaris, les influències, els préstecs i el diàleg de temes i obres que actualment, i en un context de canvi i globalització, s’han ampliat, sobretot amb la incorporació de la veu de les escriptores que ha redirigit i ampliat el panorama general.

COMPARTEIX