“La crisi de les humanitats”

Des que tinc ús de raó acadèmica, les humanitats viuen amb sensació de crisi. Sospito que aquesta inseguretat ve de més lluny, fins i tot que la crisi sigui l’estat habitual d’aquestes disciplines. Al cap i a la fi, l’humanisme fou fill d’una crisi: la religiosa del segle XV, i d’un intercanvi: el que desplaçà la Terra del centre de l’Univers, però situà l’home al centre de l’espiritualitat i Déu al centre de la consciència de cada home.

Segueix llegint l’article en format PDF