L’aportació d’artistes catalans en la recerca sobre els orígens del pobles indígenes d’Amèrica

Entre el segon i sisè decenni del s. XX alguns artistes catalans realitzaren una tasca encomiable a l’hora de representar i difondre una bona part dels tipus racials que aleshores habitaven el Nou Continent. Analitzant el seu vessant indigenista dins les seves respectives trajectòries artístiques, com que en el cas d’uns la seva dedicació fou circumstancial mentre que per altres esdevingué gairebé cabdal, es poden classificar en dos grups perfectament diferenciats. Entre els pertanyents al primer grup són especialment remarcables les aportacions de Miquel Viladrich i Vilà (Torrelameu, 1887 – Buenos Aires, 1956), qui entre els anys 1939 i 1942, en el decurs de la seva estada a la província argentina de Catamarca, féu una sèrie d’olis sobre l’ètnia Diaguita-Calchaquí; Fidel Roig i Matons (Girona, 1887 – Mendoza, 1979), qui entre 1931 i 1949 dugué a terme retrats –tant pintures com dibuixos– dels huarpes que habitaven les Lagunas de Guanacache, a El Cuyo argentí; Francesc Ramoneda i Puiggròs (Barcelona, 1905 – 1977), qui retratà a l’oli els pobladors autòctons –atacames, omaguacas i tilians– de Humauaca, a la província de Jujuy del nord d’Argentina; Josep Cañas i Cañas (Banyeres del Penedès, 1905 – El Vendrell, 2001), qui entre 1947 i 1955 feu quadres d’asteques i escultures de zapoteques a Mèxic, i Eudald Serra i Guell (Barcelona, 1911 – 2002), qui els anys seixanta –en una de les campanyes etnogràfiques endegades pel Museu Etnològic de Barcelona gràcies al suport econòmic rebut per part d’Albert Folch i Rusiñol–, dugué a terme una sèrie d’escultures a Perú i Bolívia reflectint quítxues, shipibos, uros, aguarunas, huambisas i aimares.

Segueix llegint l’article en format PDF