Lectura en obert: “Jaume Plensa, contradiccions i dualitats”

Arran de l’actual exposició que celebra La Pedrera, recuperem aquest estudi aparegut en el número 305 (2019) de la nostra revista en què Montse Frisach ens va oferir el magnífic retorn de l’artista a les sales del MACBA (Barcelona).

Al llarg de la seva trajectòria de quaranta anys, Jaume Plensa no ha deixat de repetir que el que vol provocar amb la seva obra és, sobretot, silenci. És una declaració que no ha cessat de fer i que en principi sembla contradictòria, perquè tota l’obra de Plensa està plena de ressonàncies, paraules, sons i música. És una obra que genera vibració, més enllà de la seva fisicitat i dels materials. Plensa, intel·ligent i hàbil amb les paraules, és conscient d’aquesta contradicció inherent a la seva obra. I també del fet que, precisament, el seu treball d’artista genera una gran quantitat de soroll al seu voltant, entre elogis i crítiques. També és difícil de mantenir el silenci quan les exposicions d’un artista tenen un èxit de públic tan gran, però Plensa assegura que resta impertorbable al soroll extern. Prefereix ser com Chopin, diu ell mateix, que viatjava amb les finestres amb les persianes abaixades perquè el paisatge no influís en la seva creativitat. 

Segueix llegint l’article en format PDF