Nova etapa, nous reptes

De vegades els esdeveniments se succeeixen a un ritme lent, quasi imperceptible; d’altres, s’acceleren i obliguen a canvis, a replantejaments, per no quedar al marge de la història o, a més petita escala, de la vida quotidiana. El repte en aquestes situacions és saber-les viure de manera creativa, superant entrebancs, i aprofitar-les per millorar, tot i essent fidels a l’essència originària. Ara sembla que som en un d’aquests moments de canvi i de crisi: en el món hi ha pandèmia, a Europa guerra i a Catalunya desencís o incertesa, per dir-ho breument. Res de nou tanmateix. Aquesta atmosfera sembla que s’ha traslladat, a petita escala, a la Fundació Revista de Catalunya, una revista que pot presumir de ser una de les més antigues en llengua catalana que es continua publicant (som a prop de celebrar el seu centenari el 2024), que ha obtingut la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i que, en aquest present crític, vol lluitar per un doble objectiu: ser fidel als seus principis fundacionals servint el país des d’una catalanitat insubornable i inserir-se en els nous plantejaments i les noves formes de difusió. La Fundació Revista de Catalunya es renova, doncs, en tots els aspectes. Té un nou president, un nou secretari i nous membres al Patronat. Al llarg d’aquest 2022 hi haurà un nou director o directora, noves incorporacions al Comitè assessor i un renovat Consell de redacció, amb la intenció de reunir en la seva estructura gent més jove i amb una voluntat més paritària, tots especialistes en els diversos camps de l’humanisme i la ciència. Ho fem amb la voluntat de renovar i reforçar el compromís amb les terres de parla catalana i de fer-ho amb més valentia i decisió. Però també per arranjar i sanejar unes estructures caduques, inviables o, com a mínim, ineficaces, a més d’intentar eliminar petites corrupteles consuetudinàries. Tot plegat dificultava una gestió que abocava a un futur incert. Com hem dit, el bo de les situacions de crisi és encarar-les amb esperit creatiu. Ens sentim hereus d’un patrimoni antic i això ens obliga a mirar el futur amb voluntat optimista, amb més valentia i resolució que abans, a voler obrir nous fronts compromesos amb el territori, amb la seva gent i amb els problemes d’avui. Sempre des d’una perspectiva cultural oberta i plural. Aquesta confiança ens porta a tirar endavant renovant a poc a poc el fons i la forma i ampliant-ne els mitjans. Ens plantegem un protagonisme més actiu en la difusió i la crítica de les qüestions que ocupen i preocupen les persones més properes. Volem utilitzar també els recursos de la digitalització i els mitjans que ens ofereixen les xarxes socials. Així, esperem que ben aviat podrem presentar un nou web més àgil, amb més contingut del nostre passat i del nostre present i complementari, en alguns aspectes, de l’edició en paper; o també que sigui possible subscriure’s a la Revista de Catalunya en format digital, sense menystenir altres vies de comunicació en el futur. Tot això sense, però, quedar al marge dels circuits tradicionals, i, per tant, continuant estant presents en format imprès en llibreries, biblioteques o centres de cultura. En totes aquestes noves propostes, els subscriptors presents i futurs hi tindran un protagonisme cabdal.  En definitiva, nous reptes, però mantenint la convicció del fundador de la Revista, Antoni Rovira i Virgili, que podem tenir un paper rellevant dins del panorama cultural, cívic i polític català actual.