En record de Ko Tazawa
Volem recordar-lo per la seva trajectòria i perquè ens va honorar amb la traducció al català del text sobre els haikus “Què es pot dir en disset síl·labes”, de l’escriptor Kōji Kawamoto, publicada al número 317 (gener – febrer – març 2022) de la Revista de Catalunya.
Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona ha estat traductor d’autors de la literatura catalana al japonès, des de Joanot Martorell a Albert Sánchez Piñol, Josep M. Espinàs i Jesús Moncada. El catalanòfil ha mort als 69 anys després d’una llarga trajectòria com a, escriptor, traductor i assagista. Ko Tazawa (Yokohama, 22 de setembre de 1953 – Kōbe, 24 de setembre de 2022) va projectar la llengua i la cultura catalana al seu país, el Japó. I va traduir autors japonesos al català.
El 2018, va ser nomenat membre d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Entre els diferents guardons rebuts cal destacar la Creu de Sant Jordi (2003); el Premi del Ministeri d’Afers Estrangers del Govern japonès (2009) i el Premi Internacional Ramon Llull (2019).
De la seva extensa obra bibliogràfica de traducció destaquen en japonès una Introducció a la gramàtica catalana (1991) i 50 preguntes i respostes sobre Catalunya (1992). Autor d’uns diccionaris català-japonès (2002) i japonès-català (2007) per a parlants japonesos; en català publicà Catalunya i un japonès (1993), Cartes a Yu i Kei (1995), La cuina japonesa a Catalunya (2000), En Yu i en Kei tornen al Japó (2005), Dietari d’un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva (2011) i Petjades d’un japonès (Catalunya i un japonès 30 anys després) (2022).