Davant la invasió d’Ucraïna
Fundació Revista de Catalunya
Una vegada més Europa –que de vegades es presenta com a sinònim de civilització– està en guerra. Una altra vegada el que hauria de decidir-se mitjançant acords polítics es resol de forma bàrbara, bèl·lica. Des de la Fundació Revista de Catalunya condemnem radicalment, decididament, l’ocupació d’Ucraïna, és a dir, l’agressió armada contra la lliure decisió d’un poble. I denunciem la violació dels drets fonamentals que s’estan duent a terme en aquesta guerra: atacs deliberats contra la població civil, incompliments d’auto-el-foc pactats, bombardejos a hospitals… Tot plegat són crims de guerra.
Ho fem amb convicció però també des de la perplexitat i conscients de la complexitat de la situació. Si ens plantegem com s’ha arribat fins aquí pensem que potser el respecte per part de l’OTAN al coixí de seguretat-neutralitat entorn de Rússia, o que potser una aplicació del dret d’autodeterminació a Dombass i Lugansk, hauria frenat l’imperialisme rus i el despotisme de Putin; o que potser una reacció més determinant a Crimea, Geòrgia o a la lluita per la llibertat dels ucraïnesos el 2014 hauria evitat aquest combat del 2022. No ho sabem. Tanmateix, és cert que ens resistim a admetre les nostres pròpies contradiccions perquè, mentre reclamem la pau i el diàleg, els nostres països augmenten el pressupost militar, o que mentre defensem la inviolabilitat de la vida humana no sabem evitar les guerres…
No volem simplificar, només pretenem proposar algunes reflexions evitant la dicotomia de blanc o negre, o de bons i dolents, i dir que les proclames, les oracions, les declaracions, serveixen de ben poc. Afirmem que la barbàrie de Putin en intentar fer agenollar un poble lliure és inadmissible i inhumana perquè comporta morts, ferits, refugiats i drames humans a tot nivell, però alhora tampoc volem oblidar les hipocresies d’alguns governs “demòcrates” que discriminen a l’hora d’acollir refugiats amb criteris racistes, que prediquen la pau tot i que subordinada a determinats interessos, que només dialoguen si és des d’una posició de força, o que –potser més anecdòticament– diuen, quan els convé, que no es pot barrejar
política i esport. Això sense voler referir-nos ara a altres aspectes com són la geopolítica, l’economia o el paper de les oligarquies.
Ens sumem al “No a la guerra”, però no sabem si aquesta opció la podríem prendre tan decididament si la lluita fos en defensa de les llibertats o en defensa de la democràcia enfront de la tirania… Insistim que únicament volem ajudar a reflexionar sense autoenganys. Antoni Rovira i Virgili, el fundador de la Revista de Catalunya i home de pau, va escriure un llibre a propòsit de la primera guerra mundial i el va titular Les valors ideals de la guerra, en el qual trobem algunes reflexions ben vàlides encara avui. Recomanem la seva lectura.
En definitiva, ens solidaritzem amb els ucraïnesos i ens neguem a acceptar una guerra que ells no han provocat. Tant de bo aquest conflicte vergonyós i inadmissible comporti el despertar d’Europa i ens encamini a actuar només per vies pacífiques, humanitàries i democràtiques, com sovint Occident preconitza i ho exigeix un comportament civilitzat.
Barcelona, 25 de febrer del 2022