Joan B. Culla, el savi que se sabia explicar, per Vicenç Villatoro
La malaltia i la mort del professor Joan Baptista Culla i Clara (Barcelona, 1952), en plena lucidesa i fertilitat intel·lectual, ha provocat una onada de reconeixement, admiració i estima que ha anat més enllà de l’estricte món acadèmic, però també del món dels mitjans de comunicació del que era des de feia molts de temps col·laborador habitual. Ja en el moment que es va saber que la malaltia que patia era irreversible i el desenllaç imminent, un grup d’amics va organitzar un homenatge per reconèixer en vida els seus mèrits, la seva obra i la seva influència que es va dur a terme al CCCB i que va esdevenir multitudinari. Un homenatge del món institucional, polític, acadèmic, mediàtic i intel·lectual, i també de moltes persones anònimes que n’eren seguidors i lectors, que destacava per l’amplària i la transversalitat, tan ideològica com generacional, dins de la societat catalana.
Aquest ressò extraordinari, aquesta mostra tan contundent de reconeixement i estima, s’expliquen en part per la diversitat de registres en els que Joan B. Culla va desenvolupar la seva vocació i passió permanent: entendre i explicar de manera entenedora el passat i el present de la nostra societat, sabent que formen part d’una mateixa realitat, d’un mateix fil continu, de manera que no es pot entendre el present sense conèixer el passat i no es pot explicar el passat sinó des del present en el que inevitablement esta situat l’historiador i el públic al qui s’adreça. En el servei a aquesta mateixa vocació, Joan B. Culla ha estat un acadèmic brillant autor d’obres rellevants, un divulgador eficaç i pedagògic, un professor de periodistes a qui ha tramès el gust per la història com una part de la seva feina, un articulista incisiu i contundent i un polemista discutidor i temible, sempre carregat d’arguments difícils de rebatre.
Això ho ha fet en relació sobretot de la història del seu país, de Catalunya, que ha estimat sempre amb la força d’aquell catalanisme heretat, popular, incansable, però també sobre totes aquelles altres realitats que eren al centre del seu interès i sovint de la seva passió. El seu coneixement de la història moderna i contemporània d’Europa era excepcional i li permetia impartir conferencies i xerrades d’altíssim nivell sobre pràcticament qualsevol país del continent. I les seves aportacions bibliogràfiques, periodístiques i a través de múltiples conferències sobre el conflicte del Pròxim Orient, la història d’Israel i la història del sionisme, nascudes d’una simpatia profunda pel poble jueu i una convicció en el dret a existir de l’estat d’Israel, són de les més profundes i precises que es poden trobar en qualsevol idioma.
El llegat del professor Culla –que explica la profunditat del reconeixement i l’admiració rebudes- s’alimenta d’aquesta suma de registres i d’àmbits des d’on va compartir el coneixement. Però exigeix també excel·lir en cadascun d’aquests àmbits. En cap d’ells –que són de fet facetes complementàries de la mateixa vocació- l’aportació de Joan B. Culla va ser rutinària, previsible o dictada per altra veu que la seva. De la mateixa manera que no s’estava mai de dir el que pensava, sempre hi havia en allò que deia el fonament del seu propi pensament, sense consignes ni servituds, en llibertat. I hi havia a més sempre un cabal de coneixement, d’informació, de saviesa, que avalava el que pensava i el que deia. Un savi que se sabia explicar. O el mateix dit a la inversa, un divulgador que opinava sempre amb fonament.
Aquesta suma de coneixement, capacitat dialèctica i voluntat d’arribar a públics que anaven més enllà de l‘erudició acadèmica i de portar-hi la historia per ajudar-los a entendre i a prendre posició sobre el present, es detecta en tota l’obra de Joan B. Culla, que és la suma també de les monografies acadèmiques sobre història política contemporània de Catalunya –els treballs sobre el republicanisme lerrouxista, sobre la història d’Esquerra Republicana, sobre la dreta espanyola a Catalunya, sobre els canvis polítics més recents- i del gran nombre d’articles rellevants publicats als mitjans de comunicació, amb una especial presencia en els de difusió mes massiva. El fet que no fos tant sols un acadèmic no vol dir que no fos un acadèmic excel·lent. No és possible ni seria just reduir l’impacte de l’obra i la trajectòria de Joan B. Culla a una sola d’aquestes facetes, però tampoc no seria possible ni just rebaixar la rellevància en totes i cadascuna d’aquestes facetes. És important perquè fa moltes coses, però sobretot perquè cadascuna de totes aquestes coses és important. Fa moltes coses i les fa bé.
Joan B. Culla deixa com a llegat el que ha fet, però també una manera de fer. Una manera de ser, d’entendre la història i d’entendre el present. Des de la convicció i la passió, des del rigor i la llibertat, des de l’amor al país i a la seva historia, i també des de l’amor a la veritat dels fets i la llibertat de les opinions. Per això ha tingut el comiat que ha tingut, el que es mereixia.
Vicenç Villatoro – Membre del Patronat “Fundació Revista de Catalunya”
Foto: © Pep Parer