“Cine: art, indústria, miratge”. Creiem que aquest és un bon títol per resumir allò que hem pretès presentar en aquest monogràfic.
El cinema és, alhora, art, indústria i miratge. I la suma d’aquestes tres realitats contradictòries constitueix, probablement, la causa, o una de les causes, que expliquen la seva pervivència.
En l’actualitat, i alguns articles d’aquest monogràfic així ho reflecteixen, l’elaboració tradicional del cinema sembla amenaçada per noves vies de producció i exhibició a través d’unes xarxes de comunicació que ja no són les tradicionals. Però, si mirem enrere, ens adonarem que el cinema ha superat altres obstacles que també semblaven insalvables com ara l’aparició i posteriorment hegemonia de la televisió.
La combinació entre art, indústria i miratge —o somni— no sempre es presenta equilibrada i això fa que les prediccions sobre el futur del setè art avancin o retrocedeixin segons quina sigui la mirada dels experts.
Presentació: Agustí Pons
El somni inacabable
Carlos Losilla: Sense nom, sense país: l’autoria i els cinemes nacionals en el segle XXI
Octavi Martí: El manierisme com a símptoma
Jordi Costa Vila: Xahrazad contra Netflix. Unes notes sobre els algoritmes i el desig
Vicenç Villatoro: Cinema i novel·la, germans, però no bessons (ni siamesos)
María Adell, Violeta Kovacsics: Cinema i feminismes al segle XXI
Àngel Quintana: El cinema davant la seva deslocalització
Concepción Cascajosa Virino: Les sèries de ficció en la cruïlla de l’audiovisual contemporani
Quim Casas Moliner: El nou segle i els gèneres dominants: terror, ciència-ficció i comèdia
La resiliència catalana
Octavi Martí: Cultura prescindible
Iolanda Ribas, Mariona Bruzzo i Llaberia, Rosa Cardona Arnau: Chomón, Barcelona i el cinema, afinitats electives. Apunts sobre l’evolució, les possibilitats i les crisis de la indústria cinematogràfica a Barcelona entre el 1901 i el 1918
Esteve Riambau: Anys radicals del cinema català: la Guerra Civil i la transició a la democràcia
Octavi Martí: Quatre noms propis: Antoni Ribas, Ventura Pons, Oriol Sala-Patau, Isona Passola
Àlex Gorina i Macià: Josep M. Forn, la figura cremada
Marc López Ribes: ESCAC: tres dècades d’un somni nacional
