Esperem poder oferir al lector una història prou completa d’aquests primers cent anys de la Revista de Catalunya.

En plantejar-nos l’enfocament, hem procurat dur a terme noves recerques i aportar noves informacions, i creiem que ho hem aconseguit. No solament això, sinó que hem procurat escriure la seva història fins a l’actualitat, sobretot basant-nos en dades i fets i, pel que fa a l’etapa actual (2022-2024), en què encara no hi ha ni la més mínima perspectiva històrica per poder-ne fer un balanç, ens hem cenyit a fer-ne una descripció ajustada a la realitat.

Que una revista arribi, malgrat tots els entrebancs que li ha ofert la història, a cent anys, és un fet insòlit a casa nostra. Sovint, com a poble, ens manca continuïtat en els projectes, ja sigui perquè l’Estat al qual pertanyem ens els estronca per la força o perquè de vegades nosaltres mateixos ens els autoboicotegem. Aquest ha estat també el cas de la Revista de Catalunya, que, malgrat tot, sempre ha maldat, encara que fos amb molt pocs recursos, per continuar existint i ser un altaveu de l’alta cultura i la divulgació a casa nostra. Desitgem que els lectors trobin interessant aquesta petita part d’història del nostre país. (Josep M. Roig Rosich, coord. del volum)