In memoriam: Josep Massot i Muntaner
Fundació Revista de Catalunya
La Fundació Revista de Catalunya lamenta profundament la mort del monjo, historiador i editor Josep Massot i Muntaner. El seu decés es va produir durant la nit del dissabte passat.
El conegut pare Massot en els cercles personals i intel·lectuals, va néixer a Palma el 1941. Era fill d’una família mallorquina molt vinculada a les lletres, la música i la cultura popular. Massot va arribar a Catalunya a la dècada dels seixanta, on es llicenciaria en Filologia romànica el 1963. Un any abans entraria a l’orde benedictina de l’abadia de Montserrat, i el novembre de 1971 seria ordenat prevere.
A més de religiós, la seva trajectòria exemplar destacà com a historiador i editor: el 1971 li encarregaren la direcció de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i un any després publicà un dels seus llibres més remarcables, Els mallorquins i la llengua autòctona, que va ser reeditat –sempre amb ampliacions i informacions noves– fins a quatre vegades. Han estat prop de 100 els llibres que ha escrit i que ha coordinat, i les temàtiques estudiades ben variades: la història de la Guerra Civil a Catalunya i a les Balears, el Cançoner Popular de Catalunya i de les Balears, la història de l’Església i del monestir de Montserrat, la història de la llengua catalana, els retrats i les biografies de multitud de personatges del nostre àmbit lingüístic del segles XIX i XX, la història de la cultura, etc. Els seus darrers llibres van ser A la ciutat dels llibres. Cinquena sèrie i Caçadors de cançons. Les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1920-1940), ambdós del 2021.
Darrerament també es va publicar el llibre-entrevista Josep Massot i Muntaner. El combat per la història (2021), a cura de David Ginard, i la miscel·lània El monjo, l’historiador i l’editor. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, a cura de Jordi Manent, que commemorava els seus 80 anys i els 50 com a prevere i també 50 com a director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Massot ha estat un puntal de la cultura catalana des de fa almenys 50 anys. Havia col·laborat a la Revista de Catalunya diverses vegades des de l’època de Max Cahner com a director, i la seva editorial ha ajudat i ajuda en la distribució de la nostra revista.