Vila Casas va fer del col·leccionisme privat i el mecenatge, la seva passió
La Revista de Catalunya dona el seu condol a tots els membres de la Fundació Vila Casas i, en especial, a la família d’Antoni Vila Casas, empresari farmacèutic, mecenes de l’art i gran defensor de l’art i la cultura catalana.
Malgrat que encara era fill d’una època en la que a les cases burgeses s’estimaven, sobretot, el modernisme català (era propietari d’un excepcional oli de Ramon Casas), va preferir apostar pels artistes catalans vius.
No sense un cert segell eclèctic, s’apropà als models anglosaxons del col·leccionisme: apostà per fer una gran col·lecció d’art català que inclogués des de l’any 1930 (any del seu naixement) fins al 2030, any al que aspirava arribar-hi. Un període extens que cobreix la generació de catalans de postguerra –amb i sense Tàpies–, que encara avui té una feble representació als museus.
El seu gran mèrit va ser, precisament, omplir aquest buit, per la via privada, no només amb l’adquisició d’obres (fet que ha permès recuperacions imprescindibles per a la història de l’art català) sinó amb el ferm compromís de fer visibles els artistes catalans mitjançant programes expositius desplegats en la seva xarxa de quatre museus i centres artístics: l’Espai Volart i Can Framis a Barcelona; el Palau Solterra a Torroella de Montgrí, dedicat a la fotografia i Can Mario a Palafrugell, a la escultura.
El sòlid compromís d’Antoni Vila Casas envers l’art i la cultura catalanes va tenir el seu reconeixement el 2013 amb la concessió de la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona, i el 2022 amb la concessió de la Medalla d’Or que atorga el govern de la Generalitat de Catalunya.
Foto: ©Fundació Vila Casas