Lluïsa Julià: “Canvi de testimoni”

Durant la primera meitat de l’any en curs, la Revista de Catalunya ha passat per una renovació total de la Direcció i el Consell de redacció. En el moment en què redacto aquestes línies, el canvi de testimoni és encara incipient i no seria correcte avançar com a promeses estables les hipòtesis amb les quals estem treballant. Així, doncs, ens limitem a deixar exposats, als crèdits inicials, els noms de les persones que han acceptat l’encàrrec d’ocupar-se de la revista de cara al seu centenari (recordem-ho: serà el 2024) i… nomina nuda tenemus. Això sí: a partir del número següent, anirem assenyalant les nostres intencions i propostes per bastir un diàleg amb els lectors, perquè volem obrir uns nous canals de comunicació que ens permetin de rebre opinions, comentaris i suggeriments de tota mena. I ara, centrem-nos en el volum que tenim entre mans i que s’obre amb dos articles a la secció d’«Opinió» d’Anna Ballbona i Xavier Diez, que apunten directament i amb perspectives asimètriques a la realitat social i política en què hem estat immersos els últims temps. Tots dos analitzen la manca d’encaix en què vivim des d’una globalització «destructiva», les actituds i reaccions personals icol·lectives que ens porten a una nova cruïlla històrica. Ballbona hi destaca la incorporació dels nous mitjans de comunicació-relació i les figures que n’han sorgit, com els influencers; Diez pren el pols al nacionalisme històric per apuntar a la lliçó que hem (o haurem) après dels últims anys. A la secció «Textos» hem volgut rellegir la mirada de Rovira i Virgili sobre Ucraïna amb la reproducció de l’article que va publicar a Història dels moviments nacionalistes (1912). El text està contextualitzat per Xavier Ferré Trill, que l’analitza i exposa l’evolució històrica de l’antiga Galítzia fins avui. D’altra banda, el bloc «Prismes» també recull en aquesta ocasió articles d’homenatge a figures rellevants de la història cultural: Albert Balcells sobre Casimir Martí i Carles Marquès, sobre el tarragoní Lluís Salvador. La mateixa secció inclou les anàlisis d’Ariadna Romans i Ester Oliveras sobre els efectes de la pandèmia. Els seus articles posen el focus en la centralitat de les cures i analitzen les estructures socials i familiars amagades, descuidades fins ara. Tanca la secció l’article de Ramon Gomis que s’interroga sobre les raons de la fugida a França de la família Ferraté de Reus. Un aspecte encara poc aclarit, malgrat les afirmacions de l’escriptor de qui se celebra el centenari del naixement.

Després de l’èxit de l’estrena d’Interior de Maeterlinck al Théâtre du Châtelet de París, Joan Magrané explica les bases de la seva música en l’entrevista amb Aina Vega. En la «Revista de les Arts», els lectors trobaran un article sobre la relació entre imatge i poesia a càrrec de Margarida Casacuberta i Aitor Quiney. Hi descriuen les revistes i els canvis de formes i estètiques entre el 1911 i el 1936. Al seu torn, la «Revista dels Llibres» està dedicada al VIIè volum de la nova Història de la literatura catalana que dirigeix Àlex Broch i que ha coordinat Jordi Marrugat. Montserrat Corretger hi analitza i contrasta les principals línies del treball d’un període clau de la història literària moderna: 1921-1959.

A l’«Espai de lectura» que tanca la revista, Josep Lluís Martín i Berbois, Lluís Duran i Eduard Gracia dediquen ressenyes a llibres que analitzen episodis històrics —l’aixecament de Molló—, memòries personals o de referència en el terreny econòmic, com és el d’Antoni Simó. Finalment, Tomàs Meinhardt fa una lectura de la darrera novel·la de Borja Bagunyà.