“Revista de Catalunya”: 100 anys de resistència i rigor, per Joan Josep Isern

“Revista de Catalunya”: 100 anys de resistència i rigor *

Que una revista compleixi cent anys no passa cada dia. Que aquesta revista es dediqui a l’assaig —és a dir, que parli de literatura, llengua, humanística, arts plàstiques, cultura tradicional, comunicació, patrimoni, arts escèniques, ciència, arquitectura, història, diàleg amb altres cultures, etcètera— i que des del primer número es publiqui en llengua catalana ens situa ja en el negociat de les rareses més meritòries. I, tanmateix, aquesta revista —la degana de les que actualment es publiquen en català— existeix i cada tres mesos arriba als subscriptors i a les llibreries amb un inequívoc esperit de dir «soc aquí». Parlo de la Revista de Catalunya, publicada per primera vegada el juliol del 1924; és a dir, en plena dictadura del general Primo de Rivera.

Seguir aquests cent anys de la Revista és seguir de prop les illusions, els neguits, els entrebancs, els riscos i les peripècies que el país —i molt especialment la seva cultura— ha viscut al llarg d’aquest període. Un recorregut que no sempre s’ha pogut dibuixar amb una línia contínua. Hi ha hagut moments en què sí que ha estat possible —sobretot en les darreres quatre dècades—, altres moments en què ha esdevingut forçosament viatgera, i encara d’altres en què la prudència ha aconsellat una aturada en algun racó discret en espera que l’oratge s’encalmés.

*Aquest text fou llegit a l’acte inaugural del Centenari de la Revista de Catalunya que es va fer al Palau Robert de Barcelona el dia 3 d’abril de 2024. Podeu continuar llegir el text en obert. Cliqueu! 

Segueix llegint l’article en format PDF