Crònica de la jornada sobre Marià Manent

El passat dimecres 4 d’octubre va tenir lloc, a l’Edifici Josep Carner de la Universitat de Barcelona, la “Jornada Marià Manent, amb motiu dels 125 anys del naixement del poeta”, organitzada per Francesco Ardolino, Jordi Marrugat i Andrea Montoya, tots tres grans coneixedors de l’obra de l’escriptor noucentista i vinculats amb la Universitat de Barcelona.

Entre les 9.30 h i les 19 h, amb les pauses pertinents entremig, fins a deu estudiosos de Marià Manent van tocar la majoria de vessants de la seva trajectòria: el dietarista, el poeta, el traductor, el crític literari, el tertulià… En la primera part de la jornada, Arnau Vives ens parlà de “La publicació del dietari de Marià Manent: història d’una construcció literària”, mentre que Gemma Pellissa analitzà amb profunditat el poema “Nou cant a la vinya”. En la segona part, Blanca Ripoll repassà la relació de Manent amb Ester de Andreis, Dámaso Alonso i Vicente Aleixandre en les tertúlies que tenien lloc al carrer Ganduxer, número 55, de Barcelona, que era la casa d’Andreis; i Andrea Montoya dissertà amb una anàlisi molt fi sobre el “Manent, antòleg: El gran vent i les heures (1983) o la configuració d’una poètica”. En la tercera part, Andrea Pereira descabdellà la influència de T. S. Eliot en la crítica literària de Marià Manent amb notícies sorprenents, com el fet que entre els poetes i crítics literaris anglòfons es parlava de Manent en alguna de les seves cartes; i Fina Anglès parlà sobre les rutes literàries existents a dia d’avui sobre Marià Manent en el context del patrimoni literari català: les de l’Aleixar (Baix Camp),  Premià de Dalt (Maresme) i Viladrau (Osona).

Finalment, en la quarta part de la jornada tingué lloc una taula rodona, moderada per Noemí Montetes-Mairal, amb poetes d’edats diverses –algun dels quals havia conegut personalment l’autor de La collita en la boira– els quals explicaren com l’obra de Manent els havia influït i quina vigència té: Francesc Parcerisas, Susanna Rafart, Jordi Llavina i Raquel Santanera, cadascú des del seu angle, foren els encarregats de traslladar al públic la importància i el llegat de l’obra de Manent. Podeu consultar el programa de la jornada aquí.

Entre els assistents a la jornada hi havia representants de la família Manent, com la filla del poeta, Fina Manent, el seu nét Jordi Manent i la seva nora Teresa Tomàs, els quals explicaren algunes anècdotes familiars i informaren alhora que s’està treballant en la reedició actualitzada del dietari complet de Marià Manent, la reedició de la seva traducció en castellà dels poemes d’Emily Dickinson i, per a més endavant, una nova edició de la seva poesia completa.

Feia uns quants lustres que no s’organitzava una jornada o acte semblant sobre Marià Manent. Enguany ha estat possible gràcies a l’organització de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, la qual comptà amb el suport de la Fundació Revista de Catalunya, el PEN Català, el Màster Oficial CRIC (Construcció i Representació d’Identitats Culturals) i l’Aula Poètica UB.

Al llarg de la jornada hi assistiren fins a 50 persones, i el públic quedà molt satisfet de l’alt nivell que tingueren totes les intervencions, que qualificaren de pura excel·lència. Totes aquestes intervencions, a més d’altres articles sobre l’autor, es publicaran en un monogràfic que editarà la Revista de Catalunya a principis del 2024.