La modernitat líquida de què ens advertia Zygmunt Bauman ja fa anys que té una incidència clara en la precarització de la cultura que, en l’educació, té un component nuclear. Aquests elements són subjacents en el text d’Anna Ballbona que enceta aquest número i que, en reflexionar sobre la incidència del poder adquisitiu en l’accés a la cultura, ens posa davant d’una pregunta: s’ha trencat l’ascensor social?
Molt sovint Escòcia ha servit de mirall per parlar dels passos que cal fer per arribar a la independència. D’on ve aquesta idea? Per què ens hi comparem? L’article d’Anna Arqué i Solsona determina alguns moments històrics clau de les relacions amb Anglaterra i Espanya, respectivament, i exposa com es va arribar als dos referèndums amb resultat i gestió diversa per part dels partits en el govern. Bona coneixedora d’Escòcia, també trenca alguns clixés sobre el seu imaginari i el nostre.
En aquesta ocasió l’entrevista que us oferim ens l’ha concedida l’escriptor romanès Mircea Cărtărescu, últim guardonat del prestigiós premi de Literatura en Llengües Romàniques que es va atorgar a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara el novembre de l’any passat. Autor d’una obra exuberant, té molts lectors en llengua catalana. En la conversa amb el seu traductor, Xavier Montoliu, Cărtărescu explica els inicis literaris i les formes que pren la seva escriptura.

La mirada sobre el planeta i la crisi climàtica en què ens trobem imposa unes mesures concretes i estimula les investigacions en el sector de l’habitatge. Com podem viure i habitar de manera més sostenible? Aquest és el tema exposat amb rigor en la contribució que, en la secció d’«Arts», signa Pilar Vélez. Entre els reptes, hi ha la idea de fomentar un disseny més accessible i social que ens permeti uns nous models per a la nostra existència. I tornem a la idea de Bauman: és urgent deixar de generar productes d’impacte ràpid i obsolència planificada.
Dediquem l’article de «Lletres» a les dones periodistes dels anys vint i trenta. La recuperació de noms i títols ens dona la possibilitat, en
molts casos, de llegir-les per primera vegada. L’aproximació que n’ha elaborat Neus Real fa emergir un paisatge literari fins ara (gairebé)
desconegut, que demana atenció i estudi. L’any que s’ha dedicat a la figura i obra de Gabriel Ferrater ha deixat una llarga petja de títols i actes. En el nostre dossier, presentat per Francesco Ardolino, hem demanat a estudiosos de la seva obra que el confrontessin amb poetes de referència de la nostra tradició literària i de fora. Com sempre, tanquem el volum amb l’apartat de «Ressenyes» i cal remarcar que els volums examinats representen una tria que, tot i l’extrema limitació d’espai, el Consell de redacció pretén ressaltar davant la multiplicitat de títols interessants que es publiquen mes rere mes. Lluïsa Julià