La cultura al centre

Que la cultura ha d’estar al centre del discurs social i polític, amb el qual manté un diàleg constant, és especialment explícit en els diferents apartats d’aquest número. D’una banda, diversos articles tracten sobre l’estat de la llengua catalana i de les actituds davant dels atacs que rep, ara ja des de les institucions de les Illes Balears i del Govern del País Valencià. La necessitat de defensar-la i posar-la al centre per dir-nos i fer-nos també està estretament lligada a les actituds dels mateixos parlants, com la tractem (o hi renunciem) i un llarg espectre de relacions institucionals, públiques i privades. D’alguns d’aquests aspectes en parlen Jordi Manent i Júlia Ojeda. El primer en traça una panoràmica general. A «La salut del català, entre la cruïlla i l’espadat», n’apunta els reptes, mentre que Ojeda s’hi refereix des d’una perspectiva personal, en relació amb la pròpia experiència migratòria, a «El català, llengua de privilegi? Un apunt i dues reflexions inicials sobre llengua i immigració». A «Els set pecats capitals de la cultura catalana», inclòs a «Prismes», Xavier Diez hi traça el pas de l’aparent normalització a la pèrdua de l’estatus públic actual, fet que el porta a remarcar alguns aspectes de la literatura i el món editorial.

La periodista Montserrat Besses, experta en política francesa, analitza quines han estat les passes en l’intricat procés que, a França, ha dut l’extrema dreta de Marine Le Pen, al capdavant del partit Reagrupament Nacional (abans Front Nacional), a situar el seu discurs al centre de la societat francesa, amb l’objectiu d’arribar a la presidència en les eleccions del 2027. Les eleccions euro pees d’aquest juny són un bon baròmetre per confirmar la intenció de vot de la ciutadania.

El dossier Per a una història de les revistes culturals, presentat per la nostra companya de redacció Elisabet Armengol, és un primer pas per traçar el mapa de quin és el moment que viuen les revistes culturals: resistencialisme o aposta per un nou paradigma?

La configuració i l’equilibri territorial, espais físics i mentals, és un debat constant que Mireia Freixa aborda a «Les ciutats i l’espai intel·lectual a Catalunya, 1914-1936». En aquesta primera part hi traça una perspectiva històrica, inicial, que continuarà en el pròxim número. A la secció «Diàlegs», marquem el pols d’un dels escriptors de més llarga trajectòria, Julià de Jòdar, que acaba de publicar La casa tapiada. L’entrevista, a càrrec d’Ivette Abulí, parteix d’una conversa més extensa al voltant de tota la seva obra que va tenir lloc a la Llibreria NoLlegiu del Poblenou.

I tanquem, com de costum, amb la secció «Ressenyes». Des de la secció reivindiquem la importància de l’assaig, de l’escriptura assagística.