El dossier del número 315 de la Revista de Catalunya, corresponent al tercer  trimestre del 2021, està dedicat a la commemoració del centenari del naixement de Joan Triadú i Font, crític literari, pedagog, traductor, defensor del català i activista cultural. La seva figura presenta tantes cares com un dau –tal com el defineix Joan Josep Isern en aquestes pàgines– i potser per això resulta més difícil d’encasellar del que pugui semblar a primera vista. L’obra de Joan Triadú presenta tantes capes que sovint no resulta fàcil separar l’una de l’altra i establir una certa jerarquia.

Aquest dossier el conformen tres articles que ens ajuden a entendre la dimensió de l’obra i el mestratge de Joan Triadú. Al primer, Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú, descriu el programa de la commemoració centrada en subratllar el caràcter calidoscòpic de les aportacions d’aquesta intel·lectual i activista cultural. L’escriptor Sam Abrams, per la seva banda, reivindica la centralitat de la tasca de Triadú com a crític literari en relació amb la resta de les seves ocupacions i en destaca la seva solidesa. Al tercer, Carles Duarte –director general de la Institució Cultural del CIC– institució on es va formar i exercí de professor el mateix Triadú, també analitza el vessant pedagògic lligat a la seva visió de la cultura i del món en general.

Un altre dels continguts a destacar és l’entrevista a Pilar Aymerich, a càrrec Joan Safont i Wayra Ficapal.  La fotoperiodista ha estat guardonada amb el “Premio Nacional de Fotografia” en reconeixement als cinquanta anys dedicada a l’art fotogràfic des del compromís durant els darrers anys del franquisme.

El número també inclou, entre altres,  un article de Marina Geli, sobre Pasqual Maragall;  el recordatori; Lluís Busquets i Grabulosa ens ofereix una sistematització del «Llibres des de la presó i l’exili». A la secció Revista de les Arts, Francesc Fontbona ens parla d’Anglada-Camarasa, el pintor català més reconegut internacionalment.  A la Revista dels llibres, Marta Nadal ens parla de l’activitat d’Àlex Broch, un referent de la teorització i la reflexió del sistema literari català i, Josep Lluch del poeta i arquitecte Joan Margarit.