L’abril va fer 100 anys del naixement de Josep Benet (1920 – 2008). Advocat de professió, polític per fidelitat al país i historiador per passió, Josep Benet va deixar una forta petjada en la historiografia catalana. Ha estat el senador més votat de l’Estat Espanyol (1977, per l’Entesa dels Catalans), candidat a la presidència a la Generalitat en la candidatura del PSUC en les eleccions autonòmiques del 1980 i director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i autor de nombrosos llibres, entre els quals Joan Maragall i la Setmana Tràgica; La mort del president Companys; Carles Rahola, afusellat; Joan Peiró, afusellat; Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat, entre altres.

Com diu Lluís Duran en l’editorial d’aquest número que Josep Benet es va fer historiador per explicar el que ningú no sabia, perquè es volia amagar. S’explica per ell i per a tothom, i això el fa especialment entenedor.  Des del Centre d’Història Contemporània -que va dirigir des del gener de 1985 fins al desembre del 200- Josep Benet va desplegar una intensa activitat de divulgació de la història de la Catalunya contemporània, de manera directa o en col·laboració amb iniciatives que entitats diverses anaven posant en marxa. Entre els objectius del Centre una de les prioritats essencials fou l’impuls d’estudis i publicacions, la recuperació del patrimoni historiogràfic  a partir d’unes línies d’investigació prioritàries: les institucions catalanes del país, la República, i la guerra, l’exili, la repressió franquista i la resistència.